Les onze fàbriques de creació de Barcelona són totes de l’Ajuntament i cap no comparteix gestor amb una altra. Onze equipaments, onze entitats.
El registre d’equipaments culturals que manté l’Institut de Cultura de Barcelona classifica 351 espais en catorze tipus, i onze consten com a fàbrica de creació. La fitxa de cadascuna dona el barri, la titularitat i l’entitat que la porta.
Quantes fàbriques de creació té Barcelona i qui les gestiona? N’hi ha 11, totes de titularitat municipal dins d’un registre de 351 equipaments culturals. Cadascuna la porta una entitat diferent, entre associacions professionals, fundacions i consorcis, i només Fabra i Coats la gestiona directament l’Institut de Cultura. Sant Martí en concentra 4 i quatre districtes no en tenen cap.
Onze equipaments amb onze gestors diferents
El patró que separa aquest tipus d’equipament de la resta del registre és la fórmula de gestió. L’edifici és municipal i qui hi programa, no.
| Fàbrica de creació | Barri | Entitat que la gestiona |
|---|---|---|
| Fabra i Coats | Sant Andreu | Institut de Cultura de Barcelona |
| Hangar | Provençals del Poblenou | Associació d’Artistes Visuals de Catalunya |
| La Escocesa | Provençals del Poblenou | Associació d’Idees Ema |
| Sala Beckett | el Poblenou | Fundació Sala Beckett Obrador Internacional de Dramatúrgia |
| La Central del Circ | el Besòs i el Maresme | Associació de Professionals del Circ de Catalunya |
| Nau Ivanow | la Sagrera | Fundació Sagrera |
| Graner | la Marina de Port | Consorci Mercat de les Flors |
| La Caldera | les Corts | ACDAC La Caldera |
| Ateneu Popular 9 Barris | la Trinitat Nova | Bidó de Nou Barris |
| Fundació Joan Brossa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera | Fundació Joan Brossa |
| Teatre Tantarantana | el Raval | Tantarantana Teatre |
Deu de les onze les porta una entitat externa a l’Ajuntament, i la llista és de gremi més que d’administració: l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya, l’ACDAC. L’única excepció és Fabra i Coats, que gestiona directament l’Institut de Cultura.
Aquesta fórmula no apareix en cap altre dels catorze tipus del registre. Els 52 centres cívics i les 41 biblioteques segueixen models de gestió molt més uniformes, i els 26 ateneus, al revés, són entitats privades d’associats amb el seu propi local.
Quatre districtes no en tenen cap
De les onze, set són a Sant Martí, Sant Andreu i Ciutat Vella. Quatre districtes es queden a zero.
| Districte | Equipaments culturals | Fàbriques de creació |
|---|---|---|
| Sant Martí | 37 equipaments | 4 fàbriques |
| Ciutat Vella | 83 equipaments | 2 fàbriques |
| Sant Andreu | 26 equipaments | 2 fàbriques |
| Sants-Montjuïc | 50 equipaments | 1 fàbrica |
| les Corts | 13 equipaments | 1 fàbrica |
| Nou Barris | 14 equipaments | 1 fàbrica |
| Eixample | 52 equipaments | 0 fàbriques |
| Gràcia | 33 equipaments | 0 fàbriques |
| Sarrià-Sant Gervasi | 27 equipaments | 0 fàbriques |
| Horta-Guinardó | 16 equipaments | 0 fàbriques |
El contrast fort és l’Eixample. Amb 52 equipaments culturals registrats és el segon districte de la ciutat per volum, només per darrere de Ciutat Vella, i no té cap fàbrica de creació. Gràcia, amb 33, tampoc.
El mapa invers també es compleix. L’Eixample no té cap fàbrica però sí cinc dels catorze espais d’interès patrimonial del mateix registre, mentre que Sant Martí, amb quatre fàbriques, no en té cap. Producció i monument gairebé no coincideixen de districte.
A l’altra banda, les Corts en té una amb només 13 equipaments culturals en total, i Nou Barris una altra amb catorze. On menys equipament cultural hi ha, la fàbrica pesa més dins del que hi ha.
Sant Martí en concentra quatre
El districte del Poblenou en té més que cap altre, i dues són al mateix barri: Hangar i La Escocesa, totes dues a Provençals del Poblenou. És l’únic barri de Barcelona amb dues fàbriques de creació.
| Barri de Sant Martí | Fàbrica |
|---|---|
| Provençals del Poblenou | Hangar |
| Provençals del Poblenou | La Escocesa |
| el Poblenou | Sala Beckett |
| el Besòs i el Maresme | La Central del Circ |
Els noms del conjunt són d’edifici industrial abans que d’equipament cultural: Fabra i Coats, La Escocesa, Nau Ivanow, Hangar, Graner. El mapa de les fàbriques de creació segueix el traçat de la Barcelona de naus, no el dels barris amb més oferta cultural.
Les fàbriques són municipals i els centres d’exposicions no
El mateix registre recull deu centres d’exposicions, i el contrast de titularitat és net: les fàbriques són municipals les onze, mentre que dels deu centres d’exposicions només tres ho són.
| Titularitat | Fàbriques de creació | Centres d’exposicions |
|---|---|---|
| Ajuntament de Barcelona | 11 equipaments | 3 equipaments |
| Titularitat privada | 0 equipaments | 4 equipaments |
| Altres administracions | 0 equipaments | 2 equipaments |
| Consorci o fundació | 0 equipaments | 1 equipament |
Els centres d’exposicions també es concentren molt més: quatre dels deu són al Raval —el CCCB, La Capella, La Virreina i Santa Mònica—, i cinc a Ciutat Vella comptant-hi la resta del districte. L’única fàbrica de creació del Raval és el Teatre Tantarantana.
La diferència de fons és què s’hi fa. Un centre d’exposicions mostra obra acabada, i el registre de les 178 exposicions temporals de la ciutat en compta el públic. Una fàbrica de creació allotja el treball previ, i d’això no se’n publica cap xifra d’assistència.
Què no diu el registre
La fitxa dona nom, adreça, barri, titularitat i entitat gestora. No dona superfície, ni pressupost, ni nombre d’artistes residents, ni activitat anual. Per als 55 museus i col·leccions del mateix registre sí que es publiquen visitants; per a les fàbriques, no.
Tampoc no distingeix disciplina. Que La Central del Circ sigui de circ i el Graner de dansa se sap pel gestor —l’Associació de Professionals del Circ, el Consorci Mercat de les Flors—, no per cap camp del registre.
I el nombre es mou. Onze és el que consta avui al registre de 351 equipaments; el programa ha anat incorporant espais al llarg dels anys, de manera que qualsevol recompte porta data. Els 45 espais d’arts escèniques i les 48 sales de música en viu del mateix fitxer es compten a part i no s’hi sumen.
Preguntes freqüents sobre les fàbriques de creació
Quantes fàbriques de creació té Barcelona?
Onze al registre d’equipaments culturals de l’Institut de Cultura. Totes consten amb titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, i cadascuna la gestiona una entitat diferent: onze equipaments i onze gestors, sense cap que en porti dos.
Quines són les fàbriques de creació de Barcelona?
Fabra i Coats, Hangar, La Escocesa, Nau Ivanow, Graner, La Caldera, La Central del Circ, Sala Beckett, Teatre Tantarantana, l’Ateneu Popular 9 Barris i la Fundació Joan Brossa. Set són a Sant Martí i Sant Andreu o a Ciutat Vella.
Quin districte té més fàbriques de creació?
Sant Martí, amb quatre de les onze: Hangar i La Escocesa a Provençals del Poblenou, la Sala Beckett al Poblenou i La Central del Circ al Besòs i el Maresme. El segueixen Sant Andreu i Ciutat Vella, amb dues cadascun.
Hi ha districtes sense cap fàbrica de creació?
Quatre: l’Eixample, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó. El cas més marcat és l’Eixample, que amb 52 equipaments culturals registrats és el segon districte de la ciutat i no en té cap.
Qui gestiona les fàbriques de creació?
Associacions professionals, fundacions i consorcis. Hangar el porta l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya i La Central del Circ l’Associació de Professionals del Circ. Només Fabra i Coats la gestiona directament l’Institut de Cultura de l’Ajuntament.
Onze naus municipals i onze entitats diferents portant-les, sense cap que en repeteixi.