El Park Güell és de l’Ajuntament de Barcelona i la Casa Museu Gaudí, que és a dins, consta com a privada. Mateix recinte, dues titularitats.
El registre d’equipaments culturals de l’Institut de Cultura classifica 351 espais en catorze tipus, i n’assigna catorze a la categoria d’espai d’interès patrimonial. Cada fitxa en declara la titularitat.
De qui són els monuments de Barcelona? Dels 14 espais d’interès patrimonial del registre, 6 són de titularitat privada i 5 de l’Ajuntament de Barcelona. Dos els porta un consorci o fundació amb presència pública i un depèn d’una altra administració. És de les poques categories del registre amb les dues titularitats equilibrades.
Els catorze espais i de qui és cadascun
La llista barreja els monuments més visitats de la ciutat amb equipaments que no s’hi associen, com l’antiga presó.
| Espai patrimonial | Titularitat | Districte |
|---|---|---|
| Basílica de la Sagrada Família | Titularitat privada | Eixample |
| Casa Batlló | Titularitat privada | Eixample |
| La Pedrera | Titularitat privada | Eixample |
| Casa Museu Amatller | Titularitat privada | Eixample |
| Casa Vicens | Titularitat privada | Gràcia |
| Casa Museu Gaudí | Titularitat privada | Gràcia |
| Park Güell | Ajuntament de Barcelona | Gràcia |
| La Model | Ajuntament de Barcelona | Eixample |
| MHB Temple d’August | Ajuntament de Barcelona | Ciutat Vella |
| MHB Santa Caterina | Ajuntament de Barcelona | Ciutat Vella |
| Fundació Julio Muñoz Ramonet | Ajuntament de Barcelona | Sarrià-Sant Gervasi |
| Palau Güell | Altres administracions públiques | Ciutat Vella |
| Recinte Modernista de Sant Pau | Consorci o fundació | Horta-Guinardó |
| Pavelló Mies van der Rohe | Consorci o fundació | Sants-Montjuïc |
Sis privats, cinc municipals, dos de consorci o fundació i un d’una altra administració. La Model, l’antiga presó del carrer d’Entença, hi entra amb el mateix rang de fitxa que la Sagrada Família.
L’obra de Gaudí es reparteix entre tres titularitats
Els edificis de Gaudí que consten al registre no tenen un propietari comú, i ni tan sols els que comparteixen recinte.
| Obra de Gaudí al registre | Titularitat |
|---|---|
| Park Güell | Ajuntament de Barcelona |
| Casa Museu Gaudí | Titularitat privada |
| Basílica de la Sagrada Família | Titularitat privada |
| Casa Batlló | Titularitat privada |
| La Pedrera | Titularitat privada |
| Casa Vicens | Titularitat privada |
| Palau Güell | Altres administracions públiques |
El cas que més sorprèn és el primer parell. El Park Güell consta com a municipal i la Casa Museu Gaudí, situada dins del parc, com a privada, i totes dues fitxes les localitza el registre al barri de la Salut. Qui hi entra travessa dues titularitats sense sortir del recinte.
El Palau Güell, al Raval, no és ni municipal ni privat: el registre l’assigna a «altres administracions públiques». És l’únic dels catorze amb aquesta etiqueta.
L’Eixample en concentra cinc
Dels catorze espais, onze són a tres districtes.
| Districte | Espais patrimonials |
|---|---|
| Eixample | 5 espais |
| Gràcia | 3 espais |
| Ciutat Vella | 3 espais |
| Sarrià-Sant Gervasi | 1 espai |
| Sants-Montjuïc | 1 espai |
| Horta-Guinardó | 1 espai |
Quatre districtes no en tenen cap: les Corts, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Són en bona part els mateixos que sí que acumulen fàbriques de creació, on Sant Martí en té quatre i l’Eixample cap. Els dos mapes són gairebé inversos: on hi ha monument no hi ha nau de producció, i a l’inrevés.
Els cinc de l’Eixample són quatre edificis modernistes i una presó. Tres d’ells —la Casa Batlló, la Pedrera i la Casa Museu Amatller— són al mateix barri, la Dreta de l’Eixample, que és també el que més restaurants té del districte amb 413.
El registre es parteix en dos blocs de titularitat
Els espais patrimonials són una de les poques categories mixtes. La resta del registre tendeix als extrems.
| Tipus d’equipament | Total | Municipals | Privats |
|---|---|---|---|
| Centres cívics | 52 equipaments | 52 municipals | 0 privats |
| Biblioteques | 41 equipaments | 41 municipals | 0 privats |
| Fàbriques de creació | 11 equipaments | 11 municipals | 0 privats |
| Arxius de districte | 10 equipaments | 10 municipals | 0 privats |
| Museus i col·leccions | 55 equipaments | 26 municipals | 15 privats |
| Espais d’interès patrimonial | 14 equipaments | 5 municipals | 6 privats |
| Sales d’arts escèniques | 45 equipaments | 3 municipals | 38 privats |
| Sales de música en viu | 48 equipaments | 2 municipals | 46 privats |
| Cinemes | 21 equipaments | 0 municipals | 20 privats |
| Ateneus | 26 equipaments | 0 municipals | 26 privats |
Quatre tipus són municipals al cent per cent i dos no en tenen ni un. Els 26 ateneus són tots privats, i els 21 cinemes i les 48 sales de música superen el 95 %.
Sobre els 351 equipaments, la ciutat en té 163 i el privat 156, amb 22 de consorci i 10 d’altres administracions. L’equilibri global amaga que gairebé no hi ha categories equilibrades: o són municipals o no ho són.
Què no diu la fitxa
El registre declara qui és el titular, no qui hi cobra ni quant. No dona preus d’entrada, ni horaris, ni visitants, i per als museus del mateix fitxer sí que se’n publiquen les visites.
Tampoc no distingeix propietat d’edifici i gestió. Que el Recinte Modernista de Sant Pau i el Pavelló Mies van der Rohe constin com a consorci o fundació vol dir que hi ha presència d’administracions públiques a l’òrgan que els porta, no que l’edifici sigui de titularitat privada ni plenament municipal.
Aquesta etiqueta intermèdia és minoritària a tot el registre: 22 equipaments dels 351, un 6,3 %. On més pesa és als museus, amb 12 dels 55, i als tres grans auditoris —el Liceu, l’Auditori i el Palau de la Música Catalana—, que hi consten tots tres i són l’única categoria sencera sense cap fitxa municipal ni privada.
I la categoria no és una llista de monuments de la ciutat. Hi ha catorze espais al registre, mentre que el conjunt d’edificis protegits de Barcelona és molt més gran: aquí només hi entren els que l’Institut de Cultura inventaria com a equipament visitable.
Preguntes freqüents sobre la titularitat dels monuments
De qui és el Park Güell?
De l’Ajuntament de Barcelona, segons el registre d’equipaments culturals. És un dels cinc espais d’interès patrimonial de titularitat municipal dels catorze que hi consten, i és al barri de la Salut, dins del districte de Gràcia.
La Sagrada Família és de l’Ajuntament?
No. Al registre municipal la Basílica de la Sagrada Família consta amb titularitat privada, igual que la Casa Batlló, la Pedrera, la Casa Vicens, la Casa Museu Amatller i la Casa Museu Gaudí. Són els sis espais patrimonials privats dels catorze.
Quants monuments de Barcelona són municipals?
Cinc dels catorze espais d’interès patrimonial: el Park Güell, la Model, el Temple d’August, Santa Caterina i la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Sis són privats, dos els porta un consorci o fundació i un depèn d’una altra administració.
Qui té la Casa Museu Gaudí del Park Güell?
La Casa Museu Gaudí consta amb titularitat privada tot i ser dins del Park Güell, que és municipal. Totes dues fitxes situen l’equipament al barri de la Salut, de manera que al mateix recinte hi conviuen dues titularitats diferents.
Quin districte té més espais patrimonials?
L’Eixample, amb cinc dels catorze: la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Pedrera, la Casa Museu Amatller i la Model. El segueixen Gràcia i Ciutat Vella amb tres cadascun, i tres districtes més en tenen un.
Un parc municipal amb una casa privada a dins, i les dues fitxes al mateix barri.