El mapa de cales de Catalunya es divideix per una línia clara: les que tenen estació de tren i les que no. Ocata queda a 35 minuts amb l’R1 i l’estació és pràcticament damunt la sorra; Garraf, a 30 minuts amb l’R2 Sud, és la més salvatge a què arriba el tren. A la Costa Brava no hi ha tren de costa, i això té una conseqüència concreta: a Sa Tuna, que fa 80 metres, el cotxe no entra al juliol i a l’agost si no hi vius, i el bus del poble val 1 euro.
Quines són les millors cales i platges de Catalunya? En tren, Ocata (35 minuts) i Garraf (30). A la Costa Brava, Sa Tuna, Aiguablava, la Platja de Castell de Palamós i Cala Pola. Al Cap de Creus, Cala Taballera, a una hora i mitja de sender. A la Costa Daurada, Cala Fonda. I al Delta, el Trabucador.
Les set a què arriba el tren
L’R1 recorre el Maresme cap al nord i l’R2 Sud baixa cap al Garraf, totes dues des d’estacions del centre. Cap al nord, la millor parada és Ocata, al Masnou, a uns 35 minuts: platja llarga, plana i amb tots els serveis, i l’estació al costat de la sorra. Abans hi ha Montgat a 28 minuts i Badalona a 23, més urbanes però immediates, i més enllà Vilassar de Mar a 42 minuts, que hi suma un port amb restaurants.
Cap al sud, l’R2 Sud deixa a Garraf en uns 30 minuts: petita, recollida i amb pocs serveis. Cinc minuts més enllà és Sitges, a uns 40 minuts, amb platges urbanes cuidades, i en poc menys d’una hora Vilanova i la Geltrú, amb un arenal ample i passeig marítim. A l’estiu aquests trens reforcen freqüències els caps de setmana. Més amunt de l’R1, què veure a Sant Pol de Mar tanca el Maresme amb el poble i la seva platja.
Aquesta és la llista que serveix per a un dia entre setmana sense planificar res: s’hi va i es torna sense reserva ni pàrquing. El detall de quines tenen bandera blava i quina estació queda més a prop de la sorra és a les platges tranquil·les en tren des de Barcelona, i les cales a peu des de l’estació mesuren els metres exactes de cada baixada.
Les de la Costa Brava, i la lletra petita de l’estiu
Aquí hi ha el gruix de la bellesa i també el problema: el litoral abrupte mai va tenir tren de costa. S’hi arriba amb autocar de Moventis des de l’Estació del Nord fins a Palafrugell i els pobles del voltant, amb una hora i mitja o més, i amb aparcaments que s’omplen abans de les onze.
Begur és el millor punt de partida. Sa Riera, Sa Tuna i Aiguablava es connecten a l’estiu amb el Bus Platges, que surt del poble per 1 euro amb fins a set serveis al dia. El matís que decideix el dia: al juliol i a l’agost l’accés en cotxe a Sa Tuna i a Aiguafreda està prohibit als no residents, i el cotxe es deixa al pàrquing del poble, a 1 euro l’hora. Sa Tuna fa uns 80 metres, té fons de grava fosca en comptes de sorra i l’aigua tan clara que es veu el llit: és de snorkel. Aiguablava té amb prou feines 100 metres i sí que conserva pàrquing propi, gratuït a l’hivern i de pagament a l’estiu, amb deu minuts de baixada. A prop, cap a Pals, hi ha Illa Roja, parcialment nudista, amb un promontori de roca vermellosa.
A Palamós, la Platja de Castell és una de les últimes grans platges verges de la costa: uns 300 metres en mitja lluna que els veïns van salvar de la urbanització, amb pinar al darrere i les restes d’un poblat ibèric en un extrem. El pàrquing d’estiu val uns 5 euros al dia i l’acampada lliure s’hi sanciona amb fins a 500 euros. Més al sud, a Tossa de Mar, Cala Pola s’amaga a uns 4 quilòmetres del poble entre bosc mediterrani, amb aigües calmes.
El Cap de Creus és la costa més agresta del país, esculpida per la tramuntana. Jugadora, Culip i Montjoi es guanyen a peu o en barca, i la més èpica, Cala Taballera, demana una hora i mitja de sender pel GR-11. Els horaris del bus a Cadaqués manen si el pla és arribar-hi sense cotxe, i els de Begur i Calella de Palafrugell per a la part de baix. Pel tram de Girona, la Costa Brava des de Barcelona diu quin poble i quina cala valen el desviament.
El Camí de Ronda, i per què estalvia l’aparcament
El Camí de Ronda és l’antic sender de vigilància costera i avui connecta cala amb cala a peu. Canvia el plantejament sencer: en comptes de barallar-se per una plaça a Sa Tuna un diumenge d’agost, s’aparca a Aiguablava i s’arriba a Sa Tuna en uns 45 minuts caminant, o s’enllaça Fornells amb Aiguablava en menys de mitja hora.
El tram de Calella de Palafrugell a Llafranc i Tamariu és el més bonic i el més senzill, apte per a gairebé tothom amb calçat tancat. No és ruta de muntanya, però moltes d’aquestes cales no tenen ni una font, així que l’aigua es porta de casa.
La Costa Daurada i el Delta, per a un cap de setmana
Tarragona canvia el registre: menys penya-segat i més sorra fina i daurada, amb aigües somes que s’escalfen aviat. La joia és Cala Fonda, a uns 6 quilòmetres al nord de la ciutat, i només s’hi arriba a peu: 15 o 20 minuts pel bosc de la Marquesa des de la Platja Llarga. Són uns 200 metres de sorra entre penya-segats calcaris i no hi ha xiringuito, dutxa ni papereres. Conserva tradició nudista.
A l’Hospitalet de l’Infant, la Platja del Torn és un arenal naturista de gairebé 2 quilòmetres envoltat de pinar. I a Tamarit, Cala Jovera s’obre als peus del castell medieval amb prou feines 90 metres. Per a un primer contacte amb serveis, Altafulla funciona de base familiar.
El Delta de l’Ebre és a unes 2 hores en cotxe cap al sud, i aquesta distància és el que el manté buit. El Trabucador és un braç de sorra d’uns 6 quilòmetres que separa la badia dels Alfacs del mar obert. La Platja del Fangar ocupa una península de dunes amb un far, i la Marquesa té quilòmetres de sorra verge. Riumar, amb pendent suau i més serveis, és la pràctica per a famílies i per al kitesurf. Aquí es ve pel silenci, no per la comoditat, i demana el dia sencer: el Delta de l’Ebre en tren i bus des de Barcelona diu com quadrar-ho sense cotxe.
Quina per a un dia i quina per a dormir-hi
| Zona | Com s’hi va | Temps | Val per a un dia |
|---|---|---|---|
| Ocata, el Masnou | R1 | 35 minuts | Sí |
| Garraf | R2 Sud | 30 minuts | Sí |
| Begur i les seves cales | Autocar i Bus Platges | Hora i mitja o més | Just |
| Platja de Castell, Palamós | Cotxe o autocar | Unes 2 hores | Just |
| Cap de Creus | Autocar i sender | Més de 3 hores | Millor dormir-hi |
| Cala Fonda, Tarragona | Tren i 20 minuts a peu | Unes 2 hores | Sí |
| Delta de l’Ebre | Tren i bus | Unes 2 hores | Dia sencer |
Quan hi vas per no trobar-te la cala plena
La regla és la mateixa a tota la costa: els aparcaments de la Costa Brava s’omplen abans de les onze, i a partir d’aquella hora el que decideix no és la cala sinó on has deixat el cotxe. Entre setmana el problema desapareix.
Fora de la temporada de bany, que a Barcelona va del 28 de març al 4 d’octubre, les cales petites es queden buides i el Camí de Ronda és millor: menys calor i la mateixa aigua clara. Al juliol i a l’agost, en canvi, el Bus Platges és obligatori a Sa Tuna i el pàrquing del poble és l’única opció. Si el pla acaba sent quedar-se a la ciutat, la qualitat de l’aigua de les platges de Barcelona i els serveis de cada platja diuen quina arena té què, i com arribar-hi en metro i bus tanca el trajecte.
Calella de Palafrugell concentra vuit zones de bany i el camí de ronda que les enfila una darrere l’altra.
Preguntes freqüents sobre les millors cales i platges de Catalunya
A quines platges de Catalunya s’arriba en tren des de Barcelona?
Amb l’R1 cap al nord: Badalona en 23 minuts, Montgat en 28, Ocata en 35 i Vilassar de Mar en 42. Amb l’R2 Sud cap al sud: Garraf en 30 minuts, Sitges en 40 i Vilanova i la Geltrú en poc menys d’una hora. L’estació d’Ocata queda pràcticament damunt la sorra.
A quines cales de la Costa Brava no arriba el tren?
A cap de les de Begur, Palamós, Tossa ni el Cap de Creus: el litoral abrupte mai va tenir tren de costa. S’hi va amb autocar de Moventis des de l’Estació del Nord fins a Palafrugell i els pobles del voltant, amb una hora i mitja o més de viatge.
Es pot arribar a Sa Tuna amb cotxe a l’estiu?
No si no ets resident. Al juliol i a l’agost l’accés en cotxe a Sa Tuna i a Aiguafreda està prohibit als no residents: es deixa el cotxe al pàrquing del poble de Begur, que val 1 euro l’hora, i s’agafa el Bus Platges, que surt per 1 euro amb fins a set serveis al dia.
Quina cala val la pena si vols anar-hi sense gent?
Cala Fonda, a uns 6 quilòmetres al nord de Tarragona, que només té accés a peu: 15 o 20 minuts pel bosc de la Marquesa. Són uns 200 metres de sorra i no hi ha xiringuito, dutxa ni papereres, així que s’hi va amb aigua, menjar i ombra.
Per què el Camí de Ronda canvia el plantejament?
Perquè evita la baralla per una plaça de pàrquing. Des d’Aiguablava s’arriba a Sa Tuna en uns 45 minuts caminant, i de Fornells a Aiguablava en menys de mitja hora. El tram de Calella de Palafrugell a Llafranc i Tamariu és el més senzill.
La que dona més platja per menys esforç és Ocata; la que en dona més per més esforç, Cala Taballera.