Els Búnquers del Carmel tenen porta, horari i control a l’entrada: obren de 9.00 a 19.30 de maig a octubre i de 9.00 a 17.30 de novembre a abril. A 150 metres en línia recta hi ha el Pont de Mühlberg, una passarel·la metàl·lica de 70 metres aixecada el 1991 a 261 metres d’altura, amb la mateixa panoràmica i cap barrera. Els nou punts elevats que queden fora del circuit es decideixen per tres coses i cap d’elles és la vista: si s’hi puja gratis, quin dia obren i quants minuts de pujada hi ha des de la parada de metro o d’FGC.
A quin mirador poc conegut de Barcelona es pot pujar sense cua? Al Pont de Mühlberg, a 261 metres i a 150 metres dels Búnquers del Carmel, amb la mateixa vista. El Turó del Putxet i el Turó de la Peira són d’accés lliure a qualsevol hora. La Torre de les Aigües del Besòs només obre amb visita guiada els dissabtes, amb 311 esglaons fins als 63 metres.
Quin mirador fa la feina dels Búnquers del Carmel
El Pont de Mühlberg, al barri de Can Baró, és una passarel·la metàl·lica de 70 metres de llargada que porta del carrer de Mühlberg al Parc del Guinardó a 261 metres d’altura. Es va aixecar el 1991 i queda a 150 metres en línia recta dels Búnquers del Carmel.
La vista és pràcticament la mateixa: la Sagrada Família alineada amb l’horitzó marí, la quadrícula de l’Eixample i el front litoral. El que canvia és la quantitat de gent. Un cap de setmana d’estiu els Búnquers apleguen centenars de persones i el pont rarament passa de deu. La part alta del Parc del Guinardó té altres obertures cap al nord i cap al mar, i no hi ha ningú.
Per pujar-hi, metro L5 fins a Guinardó | Hospital de Sant Pau i 15 a 20 minuts de pujada pel carrer del Guinardó; des de Joanic, a la L4, són uns 20 minuts. Què hi ha regulat a l’altra banda ho detalla el que cal saber dels Búnquers del Carmel.
A quins es puja gratis, sense reserva i qualsevol dia
El Turó del Putxet, a Sarrià-Sant Gervasi, dona una panoràmica de 360 graus entre cedres de l’Himàlaia, alzines i llorers. La pujada des de l’entrada principal és dreta però curta, menys de 20 minuts fins al punt més alt, i el parc queda a 15 minuts a peu de Gràcia.
És un parc d’ús veïnal, amb zona de pícnic, pistes de petanca i àrea infantil: entre setmana és fàcil no trobar ningú a dalt. Metro L3 a Lesseps o a Fontana i 15 minuts a peu, o FGC fins a Gràcia i els mateixos 15 minuts.
El Turó de la Peira, a Nou Barris, té accés lliure i una cosa que no es repeteix enlloc de la ciutat: des de la part alta es veuen el Mediterrani al sud i la serra de Collserola al nord alhora. Metro L5, a Vilapicina o a Virrei Amat, amb el parc senyalitzat des de totes dues parades. El teixit del voltant el reparteix el districte de Nou Barris.
I el Mirador dels Xiprers, a Sarrià, és un balcó de barri entre jardins i xiprers que apunta al sud cap a l’skyline, amb l’Hotel Arts i el W Barcelona com a referències i el Mediterrani al fons. FGC fins a Sarrià i 10 a 15 minuts de pujada. Els tres entren a la llista de plans gratuïts de Barcelona.
Quins no obren sols i cal reservar o esperar el dissabte
La Torre de les Aigües del Besòs, al Poblenou, és una torre d’aigua de 130 anys que es puja per dins: 311 esglaons fins a la terrassa, als 63 metres. L’escala és estreta i vertical, i no és per a qui té vertigen o dificultats de mobilitat.
Només s’hi entra amb visita guiada i només els dissabtes, i l’Ajuntament de Barcelona publica les dates i la reserva. De dalt estant es veu el front marítim del Poblenou i la desembocadura del Besòs, les xemeneies industrials reconvertides i la trama del 22@, que és una cara de la ciutat que no surt des de cap altre punt alt. És a la Rambla del Poblenou, i el barri al voltant el té el Poblenou.
L’Observatori Fabra, al Tibidabo, queda a 415 metres i conserva en funcionament un telescopi de 1904. Fa visites nocturnes amb reserva prèvia i, a l’estiu, sopars a l’aire lliure amb la ciutat il·luminada a sota; per als sopars la reserva es demana amb setmanes d’antelació. És el més amunt de tots nou, per damunt de la cota del parc d’atraccions que expliquen els preus i horaris del Tibidabo.
L’altura no ho decideix tot, però ordena la llista i diu quant es puja.
Quin mira al port i quin mira al Besòs
El Mirador del Migdia queda darrere del Castell de Montjuïc, al vessant sud, i mira just a l’altra banda: el port de Barcelona, els molls de contenidors i l’horitzó obert cap al sud des de 170 metres. Els dies clars s’hi veuen el delta del Llobregat i la serra del Garraf al fons.
La Caseta del Migdia, el bar del recinte, obre de dimecres a diumenge en temporada d’estiu i serveix entrepans, cervesa i vi. S’hi arriba per una pista forestal senyalitzada de 15 a 20 minuts des del castell, o amb cotxe i moto per la carretera del Migdia. El funicular deixa a la base del turó. Quines portes són de franc a la muntanya ho aclareix què és gratuït a Montjuïc, i la tarifa de la fortalesa, els preus del Castell de Montjuïc.
El Mirador de Torre Baró mira a l’inrevés. Al capdamunt de Nou Barris, el Castell de Torre Baró sembla una fortalesa medieval i és un projecte hoteler fallit de principis del segle XX, abandonat sense acabar i catalogat com a patrimoni el 1989. Des d’allà es veuen el Besòs, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i l’arrencada del litoral cap al nord. Entre setmana és pràcticament desert i els caps de setmana s’hi fan visites guiades gratuïtes. Metro L11 fins a Torre Baró i 15 a 20 minuts de pujada dreta, o bus 73 i 119.
Quant es camina des del metro fins a cada mirador
La distància a peu és el que decideix si un mirador és pla de tarda o pla de matí. Cap dels nou es paga; el que canvia és la pujada i si hi ha porta.
| Mirador | Barri | Parada i pujada | Accés |
|---|---|---|---|
| Pont de Mühlberg | Can Baró | L5 Guinardó, 15 a 20 minuts | Lliure, sense horari |
| Turó del Putxet | Sarrià-Sant Gervasi | L3 Lesseps o FGC Gràcia, 15 minuts | Lliure, sense horari |
| Turó de la Peira | Nou Barris | L5 Vilapicina o Virrei Amat | Lliure, sense horari |
| Mirador dels Xiprers | Sarrià | FGC Sarrià, 10 a 15 minuts | Lliure, sense horari |
| Mirador del Migdia | Montjuïc | Pista forestal, 15 a 20 minuts | Lliure, sense horari |
| Mirador de Torre Baró | Nou Barris | L11 Torre Baró, 15 a 20 minuts | Lliure, visites els caps de setmana |
| Torre de les Aigües del Besòs | Poblenou | Rambla del Poblenou | Visita guiada, només dissabtes |
| Observatori Fabra | Sarrià-Sant Gervasi | Camí de l’Observatori Fabra | Reserva prèvia |
| Búnquers del Carmel | El Carmel | L5 o L2 El Carmel, 15 a 20 minuts | De 9.00 a 19.30, amb control |
Quan hi convé anar i quina franja és la tranquil·la
Els Búnquers del Carmel, que són el Turó de la Rovira, segueixen tenint la millor panoràmica de la ciutat a 262 metres, amb la Sagrada Família i l’horitzó marí alineats. El preu és l’horari: de 9.00 a 19.30 de maig a octubre i de 9.00 a 17.30 de novembre a abril, amb control a la porta quan hi ha cua.
La finestra bona és entre setmana abans de les 11.00. L’espai museístic de dins obre dissabtes i diumenges de 10.00 a 15.00, i és l’única raó per anar-hi en cap de setmana. Metro L5 o L2 fins a El Carmel i 15 a 20 minuts de pujada.
Per als altres vuit, el diumenge al matí funciona bé a tots menys a la Torre de les Aigües del Besòs, que és de dissabte. Si el que busques és l’hora concreta del sol, les orientacions les tenen els miradors per veure la posta de sol i els miradors per veure la sortida del sol.
Què pot no agradar-te de cada pujada
Els 311 esglaons de la Torre de les Aigües del Besòs són estrets i verticals, i qui té vertigen no hi ha de pujar. El Pont de Mühlberg no té bar, ni font, ni ombra: s’hi va, es mira i es torna, i la pujada des del carrer del Guinardó són 15 a 20 minuts en costa. Al Turó del Putxet el pendent inicial és dret i es nota amb cotxet o amb gent gran.
El Mirador del Migdia es paga amb la pista forestal: 15 a 20 minuts sense llum artificial, i tornar de nit a peu no és pla. A Torre Baró la pujada des de la L11 és igual de dreta i el camí és de terra. I l’Observatori Fabra depèn del programa que publica la casa: sense reserva no s’hi entra, i a l’estiu els sopars s’exhaureixen. La resta de racons amb accés comptat els té els llocs poc coneguts de Barcelona.
Alguns miradors són de pagament i en alçada: els gratacels de Barcelona separen els que venen entrada dels que són oficines i hotels.
Preguntes freqüents sobre els miradors poc coneguts de Barcelona
A quin mirador de Barcelona es pot pujar sense cua ni control d’accés?
Al Pont de Mühlberg, a Can Baró, que queda a 261 metres i a 150 metres dels Búnquers del Carmel amb la mateixa panoràmica. També al Turó del Putxet, al Turó de la Peira i al Mirador dels Xiprers, tots tres d’accés lliure i sense porta que tanqui.
Com es visita la Torre de les Aigües del Besòs del Poblenou?
Només amb visita guiada i només els dissabtes: la resta de la setmana no hi ha accés lliure. Són 311 esglaons per una escala estreta i vertical fins a la terrassa, als 63 metres. Les dates i la reserva les publica l’Ajuntament de Barcelona. És a la Rambla del Poblenou.
Quin horari tenen els Búnquers del Carmel?
De 9.00 a 19.30 de maig a octubre i de 9.00 a 17.30 de novembre a abril, amb control a la porta en temporada alta. L’espai museístic de dins obre dissabtes i diumenges de 10.00 a 15.00. La franja tranquil·la és entre setmana abans de les 11.00.
Què es veu des del Mirador del Migdia de Montjuïc?
El port de Barcelona, els molls de contenidors i l’horitzó obert cap al sud des de 170 metres, la cara contrària a la que mira tothom des del Castell de Montjuïc. La Caseta del Migdia obre de dimecres a diumenge a l’estiu.
Quin és el punt més alt d’aquests miradors de Barcelona?
L’Observatori Fabra, al Tibidabo, a 415 metres, amb un telescopi de 1904 encara en funcionament. Fa visites nocturnes amb reserva prèvia i sopars a l’aire lliure a l’estiu, que es reserven amb setmanes d’antelació. Els Búnquers del Carmel es queden a 262 metres.
El Pont de Mühlberg té la vista dels Búnquers a 150 metres de distància i cap porta que tanqui a les 19.30.