Set districtes de Barcelona tenen deixalleria pròpia. Ciutat Vella, l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi, no. Entre aquests tres hi viuen 546.125 persones.
Un punt verd és l’equipament municipal on es porta el residu que no va al contenidor del carrer. L’Ajuntament de Barcelona en manté 134 repartits en tres nivells de mida i servei.
Quants punts verds té Barcelona i de quins tipus? El registre municipal en recull 134: set punts verds de zona, que són les deixalleries grans, 27 punts verds de barri i 100 punts verds mòbils. Ciutat Vella, l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi no tenen cap deixalleria de zona. Entre els tres districtes sense deixalleria hi viuen 546.125 persones.
Els set punts verds de zona i els tres districtes que no en tenen
Les deixalleries grans són set i cap és al centre de la ciutat.
| Deixalleria de zona | Districte |
|---|---|
| Deixalleria de Collserola | Gràcia |
| Deixalleria Vall d’Hebron | Horta-Guinardó |
| Deixalleria de Les Corts-Pedralbes | les Corts |
| Deixalleria de Vallbona | Nou Barris |
| Deixalleria Sant Andreu | Sant Andreu |
| Deixalleria Fòrum | Sant Martí |
| Deixalleria de Montjuïc | Sants-Montjuïc |
Ciutat Vella, l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi no hi apareixen. Són 546.125 habitants sobre els 1.729.963 del padró, prop d’un terç de la ciutat, que han de sortir del seu districte per portar-hi runa o mobles.
Els emplaçaments diuen per què: Collserola, la Vall d’Hebron, Vallbona, Montjuïc i el Fòrum són punts de perifèria o de peu de muntanya, amb accés rodat i espai de maniobra. A la trama densa del centre no hi ha aquesta peça. El sòl lliure que sí que hi ha a l’Eixample són els 48 interiors d’illa, que són patis entre façanes i no solars amb accés per a camions.
Quants punts verds toquen a cada districte
Comptant els tres nivells junts, l’Eixample queda últim per habitant amb diferència.
| Districte | Punts verds | Habitants per punt |
|---|---|---|
| Ciutat Vella | 13 punts | 8.910 habitants |
| les Corts | 9 punts | 9.308 habitants |
| Horta-Guinardó | 16 punts | 11.438 habitants |
| Sarrià-Sant Gervasi | 13 punts | 11.765 habitants |
| Sant Andreu | 13 punts | 12.176 habitants |
| Nou Barris | 15 punts | 12.219 habitants |
| Gràcia | 10 punts | 12.683 habitants |
| Sants-Montjuïc | 15 punts | 13.069 habitants |
| Sant Martí | 18 punts | 14.035 habitants |
| Eixample | 12 punts | 23.113 habitants |
Ciutat Vella encapçala el recompte per habitant amb 13 punts i, alhora, és un dels tres districtes sense deixalleria: té la xarxa petita ben servida i la gran, gens. Les Corts és el districte amb menys punts en nombre absolut, nou, i el segon millor per habitant perquè és el menys poblat de Barcelona.
L’Eixample necessita 23.113 veïns per punt verd, gairebé el triple que Ciutat Vella. Ja queda últim en fonts per beure, amb una per cada 1.333 habitants, i en equipaments esportius, amb un per cada 1.272.
Com es reparteixen els tres nivells
L’Eixample compensa la falta de deixalleria amb la xarxa de barri: en té cinc, més que cap altre districte.
| Districte | De zona | De barri | Mòbils |
|---|---|---|---|
| Sant Martí | 1 de zona | 3 de barri | 14 mòbils |
| Horta-Guinardó | 1 de zona | 2 de barri | 13 mòbils |
| Sants-Montjuïc | 1 de zona | 3 de barri | 11 mòbils |
| Nou Barris | 1 de zona | 3 de barri | 11 mòbils |
| Ciutat Vella | 0 de zona | 2 de barri | 11 mòbils |
| Sarrià-Sant Gervasi | 0 de zona | 3 de barri | 10 mòbils |
| Sant Andreu | 1 de zona | 2 de barri | 10 mòbils |
| Eixample | 0 de zona | 5 de barri | 7 mòbils |
| Gràcia | 1 de zona | 2 de barri | 7 mòbils |
| les Corts | 1 de zona | 2 de barri | 6 mòbils |
Els 100 punts mòbils són parades de recollida itinerant i formen el gruix de la xarxa. Sant Martí en té catorze i les Corts sis.
La xarxa de barri és la més igualada: tots els districtes en tenen entre dos i cinc. La de zona és la més desigual, perquè set districtes en tenen un i tres, cap. És el contrari del que passa amb els mercats municipals, on l’Eixample encapçala amb nou i les Corts en té un.
Què vol dir això a la pràctica
Els tres nivells no serveixen per al mateix. El punt verd de barri és un equipament fix de carrer i el mòbil una parada itinerant; tots dos són de mida petita. La deixalleria de zona és l’única dels tres nivells amb accés rodat i espai de maniobra.
Per a un veí de l’Eixample o de Ciutat Vella que hagi de desfer-se d’una reforma o d’un moble gran, la conseqüència és sortir del districte. Els set punts de zona són Collserola, la Vall d’Hebron, Les Corts-Pedralbes, Vallbona, Sant Andreu, el Fòrum i Montjuïc.
Preguntes freqüents sobre els punts verds de Barcelona
Quants punts verds té Barcelona?
134 en total al registre municipal, repartits en tres nivells: 7 punts verds de zona, que són les deixalleries grans, 27 punts verds de barri i 100 punts verds mòbils.
Quins districtes de Barcelona no tenen deixalleria?
Ciutat Vella, l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi no tenen cap punt verd de zona. Entre els tres hi viuen 546.125 persones, prop d’un terç de la població de la ciutat, que ha de sortir del districte per portar-hi runa o mobles.
Quin districte té menys punts verds per habitant?
L’Eixample, amb un punt verd per cada 23.113 veïns. Ciutat Vella encapçala la llista amb un per cada 8.910 i les Corts la segueix amb un per cada 9.308, malgrat ser el districte amb menys punts en nombre absolut.
Quina diferència hi ha entre un punt verd de zona i un de barri?
El de zona és la deixalleria gran, amb accés per a vehicles i capacitat per a runa i mobles; n’hi ha set. El de barri és un equipament petit de carrer per a residus domèstics especials, i n’hi ha 27.
Què són els punts verds mòbils?
Són parades de recollida itinerant repartides per la ciutat, i el registre municipal en recull 100. Sant Martí en concentra catorze i Horta-Guinardó tretze, mentre que les Corts en té sis i l’Eixample set.
Set deixalleries per a deu districtes, i les tres que falten són al centre.