Al carrer, nou de cada cent baixos de Barcelona estan buits. Dins dels mercats municipals, quatre de cada mil. Són el mateix cens i el mateix any.
Els mercats municipals són els equipaments de venda que gestiona l’Ajuntament de Barcelona i que consten al seu registre amb nom, adreça i districte. N’hi ha 43, més quatre mercats i fires al carrer que hi figuren a part.
Quants mercats municipals té Barcelona? El registre municipal en recull 43, repartits pels deu districtes, amb 2.159 parades censades. Només vuit consten sense activitat econòmica, un 0,4 %, davant del 9,0 % de locals buits del conjunt de baixos de la ciutat. La Boqueria n’aporta 249, l’11,5 % de totes les parades de la ciutat.
Com es reparteixen els 43 mercats pels districtes
L’Eixample n’encapçala la llista amb nou. Nou Barris és segon amb set, per davant de districtes molt més cèntrics.
| Districte | Mercats municipals |
|---|---|
| Eixample | 9 mercats |
| Nou Barris | 7 mercats |
| Sant Martí | 5 mercats |
| Gràcia | 4 mercats |
| Horta-Guinardó | 4 mercats |
| Sarrià-Sant Gervasi | 4 mercats |
| Ciutat Vella | 3 mercats |
| Sant Andreu | 3 mercats |
| Sants-Montjuïc | 3 mercats |
| les Corts | 1 mercat |
Nou Barris és el cas que trenca el patró. És el districte que queda últim en locals de música, amb un de sol, i el que no té cap equipament al recompte de museus; en mercats municipals, en canvi, és el segon de Barcelona.
Les Corts en té un de sol per als seus 83.773 habitants, i és també l’únic districte de la ciutat sense cap teatre al registre.
Per què gairebé no hi ha parades buides
De les 2.159 parades censades, vuit consten sense activitat econòmica. És un 0,4 %, contra el 9,0 % que marca el cens de baixos de tota la ciutat.
| Àmbit | Locals o parades | Buits | Taxa |
|---|---|---|---|
| Parades de mercat municipal | 2.159 parades | 8 buides | 0,4 % |
| Baixos de tota la ciutat | 68.024 locals | 6.149 buits | 9,0 % |
La diferència és de vint-i-dues vegades. El cens no explica per què, i el salt és prou gran com per no atribuir-lo només a la demanda: la parada de mercat i el baix de lloguer lliure no es donen d’alta ni de baixa igual, i el cens registra el que hi ha el dia de la revisió.
On sí que se’n concentren és al Carmel: tres de les vuit parades buides de tota la ciutat són en aquest mercat, que en té 71. És el barri amb el 13,3 % dels seus baixos de carrer tancats, la tercera taxa més alta de Barcelona.
Els mercats més grans i què hi ocupa cada parada
La Boqueria sola concentra l’11,5 % de totes les parades de mercat de la ciutat.
| Mercat | Parades censades | Districte |
|---|---|---|
| La Boqueria | 249 parades | Ciutat Vella |
| Galvany | 109 parades | Sarrià-Sant Gervasi |
| Hostafrancs | 95 parades | Sants-Montjuïc |
| Santa Caterina | 84 parades | Ciutat Vella |
| Ninot | 83 parades | Eixample |
| Mercè | 73 parades | Nou Barris |
| Carmel | 71 parades | Horta-Guinardó |
| Concepció | 70 parades | Eixample |
| Horta | 64 parades | Horta-Guinardó |
Els recomptes de parades surten del cens comercial, on els noms de mercat no sempre coincideixen amb els del registre d’equipaments: el mercat de Sant Antoni hi apareix repartit en dues entrades, coherent amb el fet que al registre municipal consti com a tres inscripcions separades, tal com recull el mapa de com es menja a la ciutat.
Què es ven realment en una parada de mercat
Tres de cada quatre parades són d’alimentació diària. La resta és una barreja que sovint no s’associa amb un mercat.
| Grup d’activitat | Parades | Part del total |
|---|---|---|
| Quotidià alimentari | 1.658 parades | 76,8 % |
| Equipament personal | 239 parades | 11,1 % |
| Restaurants, bars i hotels | 84 parades | 3,9 % |
| Parament de la llar | 70 parades | 3,2 % |
| Quotidià no alimentari | 48 parades | 2,2 % |
| Altres | 40 parades | 1,9 % |
Les 84 parades de restauració són el 3,9 % del total, molt lluny de la imatge de mercat convertit en zona de tapes que suggereixen els casos més visitats. L’equipament personal, amb 239 parades, en té gairebé el triple, i és el grup que més diferencia un mercat de barri d’un supermercat.
El Mercat de la Barceloneta serveix de mostra del patró: de les seves 42 parades actives, vuit són de carn i porc, vuit de peix i marisc i set d’ous i aus, i només dues consten com a restaurant.
Preguntes freqüents sobre els mercats municipals de Barcelona
Quants mercats municipals hi ha a Barcelona?
43 al registre municipal, més quatre mercats i fires al carrer que hi consten a part i que són tots de l’Eixample. L’Eixample és el districte amb més mercats, nou, i les Corts el que menys, amb un de sol.
Quantes parades tenen els mercats de Barcelona?
2.159 a l’última revisió del cens comercial, de les quals només vuit consten sense activitat: un 0,4 %. Al conjunt dels baixos de la ciutat la taxa de locals buits és del 9,0 %, vint-i-dues vegades més alta.
Quin és el mercat més gran de Barcelona?
La Boqueria, amb 249 parades censades, l’11,5 % de totes les de la ciutat. La segueixen el Galvany amb 109, l’Hostafrancs amb 95, Santa Caterina amb 84 i el Ninot amb 83.
Què es ven a les parades dels mercats de Barcelona?
El 76,8 % de les 2.159 parades són de quotidià alimentari. L’equipament personal n’ocupa un 11,1 %, els restaurants i bars un 3,9 % i el parament de la llar un 3,2 %. La resta es reparteix entre grups amb menys de cinquanta parades.
Quin districte té més mercats municipals?
L’Eixample, amb nou, seguit de Nou Barris amb set i de Sant Martí amb cinc. Nou Barris és segon en mercats tot i quedar últim de la ciutat en locals de música i sense cap equipament museístic al recompte municipal.
Vint-i-dues vegades menys parades buides que baixos al carrer: el mercat aguanta on el carrer no.