Hi ha una xifra del metro que canvia com planifiques un trajecte i gairebé ningú té al cap: el transbord de Passeig de Gràcia entre la L3 i la L4 fa 256 metres de passadís. I sota els peus hi ha prop d’una dotzena d’estacions fantasma, de les quals dues són càpsules del temps: Gaudí, acabada el 1968 i que no ha rebut mai cap viatger, i Correus, en servei del 1934 al 1972. La xarxa té prop de 190 estacions i més de 150 quilòmetres de via.
Quines curiositats té el metro de Barcelona? El transbord de 256 metres de Passeig de Gràcia, l’estació Gaudí acabada el 1968 i mai oberta, Correus tancada el 1972 amb la cartelleria intacta, el Mètode Barcelona de túnel de dos nivells i la L9 amb la L10, la línia automàtica més llarga d’Europa.
El transbord de 256 metres i altres rècords
El primer tram va obrir el 30 de desembre del 1924, de Lesseps a Catalunya, i és l’actual L3. Avui la xarxa suma prop de 190 estacions i més de 150 quilòmetres de via, amb la L1 com a línia que mou més passatgers i la L11 com la que menys.
El rècord que té conseqüència pràctica és el del transbord més llarg: 256 metres a Passeig de Gràcia, entre la L3 i la L4. Amb maleta, cotxet o pressa, aquell canvi costa més que esperar el tren següent en una altra combinació. Els horaris del metro i el nitbus tanquen l’altra meitat del càlcul, que és fins a quina hora hi arribes.
| Rècord | Dada | Detall |
|---|---|---|
| Primer tram | 30 desembre 1924 | Lesseps a Catalunya, avui L3 |
| Transbord més llarg | 256 metres | Passeig de Gràcia, L3 amb L4 |
| Estació mai oberta | 1968 | Gaudí, acabada i sense estrenar |
| Estació fantasma més mítica | 1934 a 1972 | Correus, a la L4 |
Les estacions fantasma que es veuen des del tren
Barcelona conserva restes de prop d’una dotzena d’estacions fantasma entre metro, FGC i Rodalies. Algunes no van obrir mai per quedar massa a prop d’una altra parada i d’altres es van clausurar en prolongar la línia. Des de la finestra del tren, anant atent, encara s’intueixen les andanes a fosques.
L’estació Gaudí té l’honor estrany d’estar del tot acabada sense haver rebut mai un viatger. Es va construir el 1968 sota l’avinguda del mateix nom, entre Sagrada Família i Sant Pau/Dos de Maig, a la L5, i havia de ser part de la L2 original amb el nom de Sagrada Família. Un canvi de traçat la va deixar a uns 200 metres de la parada de Sagrada Família, quan la distància mitjana entre estacions és d’uns 600 metres, i es va decidir no inaugurar-la. Avui el vestíbul acull l’Espai Gaudí i la seu de l’associació de treballadors jubilats de TMB, i les andanes intactes es veuen passant amb la L5.
Correus és la més mítica. Era entre Jaume I i Barceloneta, a la L4, i va estar en servei del 1934 al 1972, quan va tancar al prolongar-se la línia cap a la Barceloneta. Va perdre l’accés des del carrer, que avui només s’intueix darrere d’una reixa de ventilació, i per dins conserva rajoles, anuncis antics i fins i tot cartelleria electoral de l’època. Al centenari, TMB la va obrir per primera vegada en més de mig segle, amb visites de matinada que obligaven a recórrer la via a peu des de Jaume I perquè l’estació ja no té entrada pròpia.
Quan el metro va ser el refugi més gran de la ciutat
Entre el 1936 i el 1939 el metro va ser el refugi antiaeri més gran i més segur de Barcelona. Diverses estacions i túnels van protegir milers de persones dels bombardeigs, i en alguns casos s’hi van habilitar bancs, il·luminació i serveis bàsics per a qui passava allà les nits d’alarma.
El detall tècnic que ho va fer possible és el mateix que explica per què la L1 té els túnels més amples: són d’origen ferroviari, i això permetia estacionar trens a dins perquè la gent dormís dins dels vagons. Estacions cèntriques com Plaça Universitat o Passeig de Gràcia són de les que van donar cobert. Avui la xarxa de refugis climàtics fa una funció llunyanament emparentada, amb 355 espais interiors.
El Mètode Barcelona i les línies sense conductor
La xarxa ha estat pionera a Europa fins al punt de donar nom internacional a un sistema constructiu. El Mètode Barcelona consisteix en un únic túnel de gran diàmetre, perforat amb tuneladora, pel qual els trens circulen en dos nivells superposats: així es minimitza l’impacte als carrers estrets, que és el problema de fons de qualsevol obra a l’Eixample.
Tres línies circulen sense conductor, i la L9 amb la L10 formen la línia automàtica més llarga d’Europa, connectant Barcelona amb Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet i el Prat. És la raó per la qual aquestes andanes tenen mampares sincronitzades amb l’arribada del tren: sense conductor, les portes d’andana són requisit, no un extra. El bitllet que convé comprar canvia si el trajecte passa per aquestes línies cap al Prat.
Què d’això es pot veure de veritat
La resposta curta és que les andanes fantasma es veuen gratis des del tren i les visites guiades no són permanents. Gaudí es veu passant amb la L5 entre Sagrada Família i Sant Pau/Dos de Maig; Correus, amb la L4 entre Jaume I i Barceloneta, i és més difícil perquè no té accés.
Per al que sí té horari i entrada, els museus petits de Barcelona i els plans gratuïts de la ciutat donen alternatives del mateix registre. I si el que vols és el subsol amb visita programada, les rutes guiades dels cementiris de Montjuïc i del Poblenou i les fàbriques de creació són el patrimoni que sí que obre.
Per moure’t per la ciutat amb el mapa sencer al cap, els districtes de Barcelona expliquen per què la L1 i la L3 fan els recorreguts que fan.
Preguntes freqüents sobre el metro de Barcelona
Quin és el transbord més llarg del metro de Barcelona?
El de Passeig de Gràcia entre la L3 i la L4, amb 256 metres de passadís. És el que més temps afegeix a un trajecte i el que convé esquivar si vas amb pressa, maleta o cotxet.
Quines estacions fantasma hi ha sota Barcelona?
Prop d’una dotzena entre metro, FGC i Rodalies. Les tres més senceres són Gaudí, acabada el 1968 i que no ha obert mai; Correus, en servei del 1934 al 1972 a la L4; i les que es van clausurar en prolongar línies. Des del tren encara s’intueixen les andanes a fosques.
Per què l’estació Gaudí no va obrir mai?
Perquè un canvi de traçat la va deixar a uns 200 metres de la parada de Sagrada Família, quan la distància mitjana entre estacions és d’uns 600. Es va acabar el 1968 sota l’avinguda de Gaudí i avui el vestíbul acull l’Espai Gaudí; les andanes es veuen passant amb la L5.
Quantes estacions té el metro de Barcelona?
Prop de 190 estacions i més de 150 quilòmetres de via. La L1 és la línia que mou més passatgers i la L11 la que menys. El primer tram va obrir el 30 de desembre del 1924, de Lesseps a Catalunya, l’actual L3.
Quines línies circulen sense conductor?
Tres, i la L9 amb la L10 formen la línia automàtica més llarga d’Europa: connecten Barcelona amb Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet i el Prat. Per això aquestes andanes tenen mampares sincronitzades amb l’arribada del tren.
De tot el que hi ha sota terra, el que més et canvia el dia són aquells 256 metres.