El Gorg Negre de Gualba és el gorg més conegut del Montseny, i banyar-s’hi està prohibit. També a la resta de rius, rieres i gorgs del parc.
Un gorg és el bassal natural que l’aigua excava a la roca sota un salt, al llit d’un riu o una riera. El Parc Natural del Montseny en té desenes i el bany hi està vedat per la normativa del Pla especial de 1977, no per una restricció de temporada.
Es pot banyar un als gorgs del Montseny? No. El bany en rius, rieres i gorgs està prohibit dins del Parc Natural del Montseny, i la prohibició es basa en la normativa del Pla especial del Montseny de 1977. Els accessos principals estan senyalitzats. El motiu és evitar la transmissió de malalties als amfibis del massís.
Què és exactament un gorg
Un gorg és la bassa natural que es forma al llit d’un riu o una riera quan l’aigua cau des d’un salt i excava la roca del fons. No és una piscina natural en el sentit d’un equipament: és una part del curs fluvial, amb la seva vegetació de ribera i la seva fauna.
Aquesta distinció explica la norma: hàbitat de ribera, no aigua d’ús recreatiu. El Gorg Negre, a la riera de Gualba, és el més conegut del massís i consta a l’inventari de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.
La norma que prohibeix el bany
El Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny prohibeix el bany a tots els seus cursos d’aigua. La formulació de la Diputació de Barcelona és literal: el recordatori «es basa en la normativa del Pla especial del Montseny de 1977, que prohibeix el bany en aquestes àrees naturals».
| Què estableix la norma | Abast |
|---|---|
| Espais afectats | Rius, rieres i gorgs del parc |
| Norma que ho fixa | Pla especial del Montseny de 1977 |
| Senyalització | Cartells als accessos principals |
| Campanya que ho difon | «Respectem els espais aquàtics» |
La campanya l’amplia més enllà del massís: rius, rieres, gorgs, pantans i estanys de tota la Xarxa de Parcs Naturals. Fora d’aquests espais, l’aigua dolça on sí que es pot entrar són les set zones de bany declarades de Catalunya. La resposta a «on banyar-se en un gorg prop de Barcelona» no és, doncs, una llista de gorgs: dins de la Xarxa és que no.
L’amfibi que explica la prohibició
El motiu no és la seguretat del banyista sinó la sanitat de la fauna, igual que passa amb els arbres de carrer de la ciutat, on el registre municipal anota l’estat del reg de cada exemplar. El bany pot escampar dos patògens que maten amfibis: la quitridiomicosi i la infecció per ranavirus.
| Espècie citada | Nom científic | Situació |
|---|---|---|
| Tritó del Montseny | Calotriton arnoldi | Endèmic del massís, en perill d’extinció |
| Barb de muntanya | n/a | Peix de riu del mateix àmbit |
El tritó del Montseny, Calotriton arnoldi, no viu enlloc més del món. És endèmic del massís, i el parc el situa com la raó principal de la restricció.
El context el dona la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura: el 41 % de les espècies d’amfibis del món estan amenaçades, segons la seva última valoració global. La prohibició del Montseny és una peça d’aquest problema global aplicada a un massís concret.
Com s’escampa el patogen i per què no n’hi ha prou amb no nedar
Entrar a l’aigua no és l’única via de contagi. Les espores viatgen amb qualsevol cosa mullada que passi d’un curs d’aigua a un altre.
- Roba mullada que s’asseca a la motxilla i es torna a fer servir en un altre torrent.
- Fang enganxat a la sola de les botes.
- Xarxes, galledes i material de bany.
- Les mans, després de tocar un exemplar infectat.
Per això la restricció no distingeix entre nedar i tocar l’aigua, i inclou els animals de companyia: un gos que hi entra fa el mateix trajecte que una bota enfangada.
L’efecte afegit és físic: entrar a l’aigua enterboleix, augmenta la matèria orgànica i erosiona les vores, que és on arrela la vegetació de ribera. Els dos patògens citats, quitridiomicosi i ranavirus, afecten el grup d’animals del qual el 41 % de les espècies del món ja estan amenaçades.
Què queda, doncs, per fer al Montseny
El que es veta és el bany, no la visita: els gorgs es poden veure i fotografiar des dels camins senyalitzats, i al Gorg Negre s’hi arriba a peu des de Gualba.
| On sí que es pot entrar a l’aigua | Xifra |
|---|---|
| Piscines del registre municipal de Barcelona | 128 piscines |
| De les quals consten com a descobertes | 31 piscines |
| Parcs i jardins de la ciutat | 358 espais |
| Fonts d’aigua potable al carrer | 1.760 fonts |
Cap d’aquests quatre registres té les restriccions d’un espai natural protegit. Les 128 piscines i els 358 parcs són equipaments d’ús públic; un gorg del Montseny és hàbitat de ribera dins d’un parc natural, i les 1.760 fonts són l’única aigua de la llista pensada per tocar-se.
Anar-hi segueix tenint sentit com a sortida de cap de setmana, del mateix ordre que les calçotades d’hivern al Camp de Tarragona: es va pel lloc, no per l’aigua.
Preguntes freqüents sobre els gorgs prop de Barcelona
Què és un gorg?
Un gorg és el bassal natural que es forma al llit d’un riu o una riera quan l’aigua excava la roca sota un salt. Al Montseny n’hi ha desenes, i el més conegut és el Gorg Negre de Gualba, a la riera del mateix nom.
Es pot banyar un als gorgs del Montseny?
No. El bany en rius, rieres i gorgs està prohibit dins del Parc Natural del Montseny. La prohibició es basa en la normativa del Pla especial del Montseny de 1977, i els accessos principals estan senyalitzats amb cartells que ho indiquen.
Per què està prohibit banyar-se als gorgs?
Per evitar la transmissió de la quitridiomicosi i la infecció per ranavirus als amfibis. Entrar a l’aigua, o tocar-la amb les mans mullades, pot escampar les espores d’aquests patògens, i també enterboleix l’aigua i erosiona les vores.
Quina espècie protegeix la prohibició del Montseny?
El tritó del Montseny, Calotriton arnoldi, una espècie endèmica del massís que no viu enlloc més del món i que està en perill d’extinció. La prohibició també protegeix el barb de muntanya, un peix de riu del mateix àmbit.
La prohibició val només per al Montseny?
No. La campanya «Respectem els espais aquàtics» de la Diputació de Barcelona la fa extensiva a rius, rieres, gorgs, pantans i estanys de tota la Xarxa de Parcs Naturals, no només als del Montseny.
Un tritó endèmic del massís explica per què, al Montseny, l’aigua es mira i no es trepitja.