Un manat emparat per la IGP Calçot de Valls porta 12, 25 o 50 unitats i una cinta amb etiqueta numerada. Sense aquesta cinta, el que tens al plat pot ser excel·lent, però no és un Calçot de Valls.
La IGP Calçot de Valls és la indicació geogràfica protegida que empara els calçots conreats a l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. El Departament d’Agricultura en publica el reglament i les xifres de producció.
Què empara la IGP Calçot de Valls i com es reconeix? Empara els calçots de la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida conreats a quatre comarques: l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Es venen en manats de 12, 25 o 50 unitats amb una cinta i etiqueta numerada del Consell Regulador. El 2023 se’n van certificar 1.750 tones.
Què ha de complir un calçot per portar el segell
El reglament de la IGP el va aprovar la Generalitat mitjançant l’ORDRE AAR/414/2009, de 21 de setembre, i el producte consta al registre comunitari des del Reglament (CE) núm. 905/2002 de la Comissió. Les condicions són concretes i mesurables.
| Requisit | Especificació de la IGP |
|---|---|
| Varietat | Allium cepa L., Blanca Gran Tardana de Lleida |
| Llargada de cama blanca | 15 a 25 cm |
| Diàmetre a 5 cm de l’arrel | 1,5 a 2,7 cm |
| Format de venda | Manats de 12, 25 o 50 unitats |
| Identificació | Cinta amb etiqueta numerada del Consell Regulador |
| Comarques emparades | Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès |
Qualsevol calçot que se surti d’aquestes mides o que vingui de fora de les quatre comarques queda fora de la indicació, encara que s’hagi conreat exactament igual. El control i la certificació els fa l’entitat OCA Instituto de Certificación SLU, no el mateix Consell. És la mateixa entitat que certifica la DOP Arròs del Delta de l’Ebre.
Quantes tones es van certificar el 2023 i per què això importa
Les xifres del Consell Regulador que publica el Departament d’Agricultura donen la mesura del que empara la indicació.
| Collita | Producció certificada IGP |
|---|---|
| Collita 2008 | 500 tones |
| Collita 2013 | 1.000 tones |
| Collita 2019 | 1.342 tones |
| Collita 2021 | 1.800 tones |
| Collita 2022 | 1.800 tones |
| Collita 2023 | 1.750 tones |
Són 1.750 tones l’any repartides entre 47 productors inscrits. És una producció petita comparada amb el volum de calçots que es consumeixen cada hivern a Catalunya, i per això la major part del que es menja en una calçotada de restaurant o de casa no duu segell. No vol dir que sigui pitjor: vol dir que no està certificat, i que ningú n’ha comprovat la varietat ni les mides.
Quan comença la temporada i quin calibre ha de tenir el calçot
L’últim diumenge de gener Valls celebra la Festa de la Calçotada, que segons el Departament de Cultura marca l’inici de la temporada. La collita s’allarga més que la festa: els magatzems expedidors inscrits comercialitzen manats certificats durant l’hivern i part de la primavera, de manera que el febrer i el març eviten el pic de reserves sense perdre producte.
El que no es mou amb el calendari és el calibre. El reglament de la IGP fixa mides i format de venda, i són les quatre dades que es poden comprovar amb el manat a la mà.
| Especificació de la IGP | Valor que fixa el reglament |
|---|---|
| Llargada de la cama blanca | De 15 a 25 cm |
| Diàmetre del calçot | D’1,5 a 2,7 cm |
| Unitats per manat | 12, 25 o 50 calçots |
| Varietat admesa | Blanca Gran Tardana de Lleida |
Per què «prop de Barcelona» vol dir cap al sud
La calçotada és el format d’hivern dins del calendari de menjar de Barcelona, però la zona emparada són quatre comarques del Camp de Tarragona i el Penedès, no l’àrea metropolitana. Valls, capital de l’Alt Camp, és el centre de la denominació: el Consell Regulador té la seu a la plaça del Carme, 9, i atén al 977 60 90 83.
Les calçotades del Vallès, el Maresme o el Baix Llobregat són habituals i sovint més còmodes des de la ciutat, però el calçot que s’hi cou només serà IGP si el restaurant l’ha comprat a un dels magatzems inscrits i conserva el manat amb la cinta numerada. És el mateix criteri que separa un arròs DOP del Delta d’un arròs bomba qualsevol: el segell viatja amb la cinta o l’envàs, no amb el nom del plat.
A la ciutat, el producte fresc d’aquesta mena es compra sobretot als 43 mercats municipals, amb 1.658 de les seves 2.159 parades dedicades al quotidià alimentari. La calçotada, en canvi, és sortida de comarca, com ho són els gorgs del Montseny a l’estiu.
El format d’hivern conviu amb l’esmorzar de forquilla de mig matí i amb els 449 locals que fan menú del dia a la ciutat.
Preguntes freqüents sobre les calçotades i la IGP
Quan comença la temporada de calçots?
L’últim diumenge de gener Valls celebra la Festa de la Calçotada, que segons el Departament de Cultura marca l’inici de la temporada. La collita, però, s’allarga molt més: els magatzems inscrits comercialitzen manats certificats durant bona part de l’hivern i la primavera.
Com sé si un calçot és realment IGP Calçot de Valls?
Pel manat. La IGP es comercialitza en manats de 12, 25 o 50 unitats lligats amb una cinta identificativa que porta una etiqueta numerada aprovada pel Consell Regulador, amb el nom «Calçot de Valls. Indicació Geogràfica Protegida» i el logotip.
On es conreen els calçots emparats per la IGP?
A quatre comarques del Camp de Tarragona i el Penedès: l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Un calçot conreat fora d’aquesta zona pot ser perfectament bo, però no pot dur el segell de la IGP Calçot de Valls.
Quina varietat de ceba és un calçot?
Allium cepa L. de la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida, l’única que empara la IGP. El Departament d’Agricultura descriu el conreu com a calçat: les cebes es cobreixen amb terra perquè la cama blanca creixi entre 15 i 25 cm.
Quants calçots certificats es produeixen cada any?
El 2023 se’n van certificar 1.750 tones, segons les dades del Consell Regulador que publica el Departament d’Agricultura. El màxim va ser el 2021 i el 2022, amb 1.800 tones cadascun. El 2008 la xifra era de 500.
Demanar de veure el manat abans de seure és l’única comprovació que no depèn de la paraula de ningú.