El modernisme de Barcelona no el va fer un home, i la prova amb xifres és el Recinte de Sant Pau: 18 pavellons independents connectats per túnels subterranis que Lluís Domènech i Montaner va plantejar el 1902 com una ciutat jardí per a malalts. Entrar-hi costa 18 euros fins a les 14 h i 17 a partir d’aquella hora. El Palau de la Música fa visites de 55 minuts i va de 20 a 24 euros, i és l’únic auditori inscrit a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Quin modernisme de Barcelona no és de Gaudí? El Palau de la Música i el Recinte de Sant Pau, de Domènech i Montaner; l’obra de Puig i Cadafalch; les 380 obres catalogades d’Enric Sagnier, amb el Temple del Sagrat Cor del Tibidabo i el Palau de Justícia; i la Casa Comalat de Salvador Valeri.
Domènech i Montaner, el que ensenyava i construïa
Domènech i Montaner (1849-1923) va ser professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona durant dècades, i Puig i Cadafalch va ser el seu alumne: la seva influència va ser tan arquitectònica com educativa. El seu principi era que la decoració no ha d’ocultar l’estructura sinó subratllar-la, i per això als seus edificis l’esquelet metàl·lic es veu, el maó té valor decoratiu propi i la ceràmica amplifica com està construït l’edifici en comptes de dissimular-ho.
El Palau de la Música Catalana, al carrer de Palau de la Música 4-6, al Born, és del 1905 al 1908. La sala de concerts és una caixa de vidre que rep llum natural de dia per la cúpula invertida d’Antoni Rigalt, i l’escenari integra escultures d’Eusebi Arnau en relleu progressiu, entre escultura i mosaic pla. Les visites guiades duren 55 minuts i van de 20 a 24 euros. Hi para el metro a Urquinaona, L1 i L4.
El Recinte Modernista de Sant Pau, al carrer de Sant Antoni Maria Claret 167, es va construir del 1902 al 1930. No és un hospital convencional: són 18 pavellons independents envoltats de vegetació, connectats per túnels subterranis i orientats per rebre llum directa i ventilació creuada, perquè la premissa era que l’entorn podia curar tant com la medicina. El quiròfan té un finestral de paret sencera. És Patrimoni de la UNESCO des del 2009, i queda a deu minuts a peu de la Sagrada Família per l’avinguda de Gaudí, amb metro a Sant Pau Dos de Maig, L5.
Què costa cada visita
| Edifici | Arquitecte | Època | Entrada |
|---|---|---|---|
| Recinte de Sant Pau | Domènech i Montaner | 1902 a 1930 | 18 euros fins a les 14 h, 17 després |
| Palau de la Música | Domènech i Montaner | 1905 a 1908 | De 20 a 24 euros, visita de 55 minuts |
| Temple del Sagrat Cor | Enric Sagnier | Iniciat el 1902 | Exterior gratuït |
| Palau de Justícia | Sagnier i Domènech i Estapà | 1887 a 1908 | Es veu des del carrer |
La reduïda de Sant Pau són 12,60 euros fins a les 14 h i 11,90 després, i la residència a Barcelona ja hi dona dret sense cap altra acreditació: és la manera més barata de veure modernisme gran a la ciutat, com detallen els edificis més bonics de Barcelona.
Sagnier, 380 obres i cap ruta turística
Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931) té 380 obres catalogades a Barcelona. Va treballar per a l’Església, per a la burgesia i per a l’administració pública, i el seu estil és més eclèctic i menys rupturista, cosa que li va donar molta feina i menys reconeixement crític.
El Temple Expiatori del Sagrat Cor, iniciat el 1902, corona el Tibidabo i té dues parts: una cripta modernista amb decoracions en pedra i mosaic i un temple superior neogòtic. La silueta es veu des de gairebé qualsevol punt de la ciutat i l’accés a l’exterior és gratuït, cosa que el converteix en la peça modernista més barata de la llista; els preus i horaris del Tibidabo tenen la resta de la muntanya.
El Palau de Justícia, al Passeig de Lluís Companys, és del 1887 al 1908 i el va projectar amb Josep Domènech i Estapà. La façana porta escultures dels germans Vallmitjana i de Miquel Blay, i el ferro estructura el cos central. És l’edifici que defineix visualment l’entorn de l’Arc de Triomf i el Parc de la Ciutadella.
El modernisme que es veu caminant
Bona part d’aquest patrimoni no té entrada: es llegeix des de la vorera. La Casa Comalat de Salvador Valeri i Pupurull és l’edifici que ningú espera, amb dues façanes de llenguatge diferent a cada carrer. I a l’Illa de la Discòrdia hi conviuen tres estils en cent metres, que és la comparació més ràpida que es pot fer a peu, dins dels llocs imprescindibles de Barcelona.
Per fer-ho de franc, els carrers més bonics de Barcelona passen pels panots que Gaudí va dissenyar el 1904 i pels passatges, i els plans gratuïts de la ciutat tenen la resta. Si el pla és entrar a un sol interior, Park Güell, Casa Batlló o Pedrera compara les tres de Gaudí i l’Eixample com a districte situa el conjunt.
La part de la ruta que es veu des del carrer —120 obres marcades amb panots vermells i 23 botigues amb placa, vuit de les quals farmàcies— està a el modernisme de carrer.
Preguntes freqüents sobre el modernisme més enllà de Gaudí
Què costa entrar al Recinte de Sant Pau i al Palau de la Música?
El Recinte de Sant Pau són 18 euros fins a les 14 h i 17 a partir d’aquella hora, amb la reduïda a 12,60 i 11,90. El Palau de la Música fa visites guiades de 55 minuts i va de 20 a 24 euros. Sant Pau està al carrer de Sant Antoni Maria Claret 167.
Per què Sant Pau té 18 pavellons separats?
Perquè Domènech i Montaner el va plantejar el 1902 com una ciutat jardí per a malalts, no com un hospital convencional: pavellons independents envoltats de vegetació, connectats per túnels subterranis i orientats per rebre llum directa i ventilació creuada.
Què té el Palau de la Música que no tenen altres auditoris?
És l’únic auditori inscrit a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. La sala és una caixa de vidre que rep llum natural de dia per la cúpula invertida d’Antoni Rigalt, i l’escenari integra escultures d’Eusebi Arnau en relleu progressiu.
Qui és l’arquitecte modernista amb més obra a Barcelona?
Enric Sagnier i Villavecchia, del 1858 al 1931, té 380 obres catalogades a la ciutat. Va treballar per a l’Església, per a la burgesia i per a l’administració, i el seu estil és més eclèctic, cosa que li va donar molta feina i menys reconeixement crític.
L’ordre per veure-ho tot en una sola volta, amb els metres de cada tram, és a la ruta modernista a peu.
Quin modernisme es pot veure sense pagar res?
El Temple del Sagrat Cor del Tibidabo té accés gratuït a l’exterior, i el Palau de Justícia del Passeig de Lluís Companys es llegeix des del carrer, amb les escultures dels germans Vallmitjana i de Miquel Blay a la façana.
Si has de pagar una sola entrada i vius aquí, Sant Pau reduït és la que dona més metres per euro.