Hi ha una diferència que decideix si un carrer bonic es pot caminar tranquil i que no surt a cap llista: el registre municipal separa els carrers sense vehicles motoritzats, que són 1.414 trams, dels de plataforma única, que són 2.558 trams i on el cotxe hi entra, només que a pas de vianant. El carrer del Bisbe, el de Montcada, el del Rec i el de Petritxol són dels primers. La major part del que hi ha per veure és gratis: el Laberint d’Horta són 2,23 euros i el Museu Picasso 14 euros per internet.
Quins són els carrers més bonics de Barcelona? Al Gòtic, Petritxol, el carrer del Bisbe i el de Montcada, tots tres al registre de carrers sense vehicles. Al Passeig de Gràcia, les voreres amb els panots que Gaudí va dissenyar el 1904. I els passatges de casetes baixes: Tubella a les Corts, Camil Oliveras a Gràcia i Ibèria a Sants.
Quins es caminen sense cotxes i quins no
El registre de carrers de vianants de la ciutat recull 1.414 trams de via sense vehicles motoritzats. El de plataforma única amb prioritat de vianant en recull 2.558, i la distinció importa: a la plataforma única la vorera i la calçada estan al mateix nivell, però el vehicle hi pot entrar. Si el pla és passejar amb criatures o amb gos, el primer grup és el que no demana vigilància.
Dels carrers que surten a totes les llistes, quatre són al registre de vianants. El carrer del Bisbe hi és, i és el que porta l’arc més fotografiat de la ciutat. El carrer de Montcada també, amb els palaus medievals que avui són museus. El carrer del Rec, que era un canal i per això fa aquella corba llarga, hi és i a la vegada toca un tram de plataforma única. I el carrer de Petritxol, que connecta la plaça del Pi amb Portaferrissa des del segle XV.
El Passeig de Gràcia no és cap de les dues coses: és una avinguda amb trànsit i el que s’hi mira és el terra. Els panots hexagonals els va dissenyar Gaudí el 1904 per a l’interior de la Pedrera, i el 1997 es van adaptar per a exterior amb el relleu invertit perquè no rellisquessin. El dibuix són formes marines —una medusa, una estrella de mar i un fòssil de cefalòpode—, i es veu millor amb el terra mullat.
Els passatges, i per què molts no són carrer públic
Els passatges són vies estretes entre mitgeres, sovint privades o semiprivades, i aquesta condició és la que explica per què no tenen senyalització ni surten als plànols. Passar-hi depèn de si la comunitat manté la reixa oberta, i això no està publicat en cap registre.
Antoni Gaudí no va tocar cap passatge, i per això el contrast és tan gran. El Passatge de Tubella, a les Corts entre el carrer de Berlín i el de Numància, és del 1925: una filera de cases unifamiliars de dues plantes amb jardí davant, a dues passes de la Diagonal. El Passatge Camil Oliveras, a Gràcia entre l’Encarnació i Francisco Giner, és més estret i més verd, amb enfiladisses a les façanes i un pas just per a un cotxe. El Passatge d’Ibèria, a Sants, té façanes ocres, balcons de ferro i jardineres a les finestres: és arquitectura de poble encaixonada entre blocs de pisos, el rastre que va deixar l’annexió de Sants, Gràcia, Horta i Sarrià.
Si el que busques és pati interior i no passatge, els jardins de Barcelona amb tanca i a quina hora obre cadascun tenen horari publicat i els passatges no.
On prendre xocolata al carrer més antic
Al carrer de Petritxol hi ha tres granges en menys de cent metres. La Granja Dulcinea, al número 2, és del 1941 i conserva el terra hidràulic original. La Granja La Pallaresa, al número 11, és del 1947 i manté l’uniforme dels cambrers sense canvis des de la postguerra.
La dada que decideix el dia: la Dulcinea tanca tot el juliol i la Pallaresa tot l’agost, i mai coincideixen, de manera que al carrer sempre en queda una oberta. La Petritxol Xocoa fa horari seguit de 9.30 a 21.00 h, que és la que resol l’hora de la migdiada. Tens el calendari sencer a quines granges i xocolateries de Barcelona obren i quan tanquen.
Què costa entrar als interiors
| Lloc | Carrer | Preu | Gratuït |
|---|---|---|---|
| Laberint d’Horta | Germans Desvalls | 2,23 euros | Dimecres i diumenges |
| Museu Picasso | Montcada | 14 euros online | Primer diumenge de mes |
| Casa Batlló | Passeig de Gràcia | Des de 29 euros | No |
| La Pedrera | Passeig de Gràcia | Des de 25 euros | No |
La reduïda del Laberint són 1,42 euros i a taquilla el Picasso puja a 15 euros. Del laberint vegetal, el conjunt de xiprers està tancat per obres i la resta del parc obre igual: els preus i dies gratuïts del Laberint d’Horta expliquen què es pot veure mentre duri. Si el pressupost és zero, els plans gratuïts de Barcelona cobreixen tot el recorregut de carrers sense pagar res.
Del carrer de Montcada i del Rec, el context de barri el dona Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i de les avingudes amb panots, l’Eixample com a districte. Els edificis que s’hi miren des de fora tenen propietaris diferents dels que la gent suposa, i això ho explica de qui són la Sagrada Família, la Pedrera i el Park Güell.
Quan hi vas per veure’ls sense gent
Petritxol i el carrer del Bisbe són estrets i s’omplen a partir del migdia: entre setmana al matí és quan es poden fotografiar buits. Els passatges funcionen al contrari, perquè són residencials i el silenci hi és tot el dia; el respecte és el mateix que a un replà d’escala.
El Passeig de Gràcia té el problema invers: els panots es veuen millor quan no hi ha ningú a sobre, i això a la Dreta de l’Eixample vol dir primera hora. Els museus petits de Barcelona amb els seus dies gratuïts encaixen bé amb un recorregut de carrers, perquè el trajecte ja el fas a peu.
Preguntes freqüents sobre els carrers més bonics de Barcelona
Quins carrers bonics de Barcelona són de vianants de veritat?
El registre municipal de carrers sense vehicles motoritzats té 1.414 trams, i el carrer del Bisbe, el de Montcada, el del Rec i el de Petritxol hi són tots quatre. La plataforma única és una altra cosa: en són 2.558 trams i el vehicle hi entra, només que a pas de vianant.
El Pont del Bisbe és medieval?
No. És del 1928 i el va dissenyar Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, o sigui que té menys de cent anys. El traçat del carrer sí que segueix la Via Augusta romana, però l’arc que tothom fotografia és del segle XX.
Què són els panots hexagonals del Passeig de Gràcia?
Rajoles que Gaudí va dissenyar el 1904 per a l’interior de la Pedrera. El 1997 es van adaptar per a exterior amb el relleu invertit perquè no rellisquessin, i el dibuix són formes marines: una medusa, una estrella de mar i un fòssil de cefalòpode.
Quant costa entrar als interiors d’aquests carrers?
Caminar-los és gratuït. El Laberint d’Horta són 2,23 euros i 1,42 la reduïda, i és gratuït dimecres i diumenges. El Museu Picasso del carrer de Montcada són 14 euros per internet i 15 a taquilla. La Casa Batlló surt des de 29 euros i la Pedrera des de 25.
Per què al juliol i a l’agost sempre falta una granja de Petritxol?
Perquè la Granja Dulcinea, al número 2, tanca tot el juliol i la Granja La Pallaresa, al número 11, tanca tot l’agost. Mai coincideixen, així que al carrer sempre en queda una oberta, i la Petritxol Xocoa fa horari seguit de 9.30 a 21.00 h.
El carrer que més canvia segons l’hora és Petritxol, i el que menys, els passatges.