Una sabateria de l’Eixample, una sucursal de Nou Barris i un locutori de Ciutat Vella tenen en comú que el cens municipal ja no els compta. Al seu lloc hi ha 977 magatzems i 632 tallers nous.
El cens comercial de planta baixa és el registre que assigna una activitat a cada local a peu de carrer de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona en publica dues revisions comparables sobre 61.875 locals actius.
Què guanya i què perd el comerç de carrer de Barcelona? Les activitats industrials passen de 712 locals a 1.344 i l’emmagatzematge de 1.442 a 2.419, mentre que les oficines de finances baixen de 1.242 a 918 i els locutoris de 157 a 91. Els gimnasos passen de 292 locals a 486 i el calçat perd 178 botigues.
Les activitats que es retiren del carrer
Set categories amb 150 locals o més han perdut per damunt del 15 % dels seus establiments.
| Categoria del cens | Abans | Avui | Locals perduts |
|---|---|---|---|
| Finances i assegurances | 1.242 locals | 918 locals | 324 locals |
| Calçat i pell | 808 locals | 630 locals | 178 locals |
| Agències de viatge | 324 locals | 257 locals | 67 locals |
| Herbolaris i dietètica | 337 locals | 270 locals | 67 locals |
| Locutoris | 157 locals | 91 locals | 66 locals |
| Merceria | 222 locals | 173 locals | 49 locals |
| Segells, monedes i antiguitats | 192 locals | 143 locals | 49 locals |
Entre les set sumen 800 locals menys. El cop més gran és el de finances i assegurances, amb 324 oficines tancades: és la xifra que millor descriu la retirada de sucursals bancàries del carrer.
Els locutoris són la caiguda més forta en proporció, de 157 locals a 91, però parteixen d’una base petita. El calçat perd 178 botigues i la merceria, 49: són comerços de reposició lenta, del mateix perfil que els locals de llibres i premsa, que en perden 66.
Les activitats que ocupen el lloc que queda lliure
Les set categories que més creixen no són de venda al públic sinó de servei i de logística.
| Categoria del cens | Abans | Avui | Locals guanyats |
|---|---|---|---|
| Activitats d’emmagatzematge | 1.442 locals | 2.419 locals | 977 locals |
| Activitats industrials | 712 locals | 1.344 locals | 632 locals |
| Centres d’estètica | 1.499 locals | 1.880 locals | 381 locals |
| Sanitat i assistència | 2.024 locals | 2.313 locals | 289 locals |
| Pa, pastisseria i làctics | 1.562 locals | 1.804 locals | 242 locals |
| Gimnàs i fitnes | 292 locals | 486 locals | 194 locals |
| Floristeries | 229 locals | 273 locals | 44 locals |
Magatzem i indústria sumen 1.609 locals nous entre tots dos, el doble dels 800 que perden les set categories en retirada. Són baixos que han deixat de ser botiga oberta al públic per funcionar com a taller o com a punt d’emmagatzematge.
El gimnàs passa de 292 locals a 486 i l’estètica suma 381. El forn, amb 242 més, és l’única categoria d’alimentació quotidiana que creix amb força, i el pa de pagès que hi pot arribar el fan 74 fleques amb IGP. De les 1.804 fleques, 857 consten a més amb servei de degustació, és a dir que gairebé la meitat del creixement del forn és també oferta per seure.
Per què la base de comparació canvia el resultat
El cens ha canviat de mida entre les dues revisions, i llegir-lo malament fa desaparèixer totes les tendències.
| Base de comparació | Abans | Avui | Variació |
|---|---|---|---|
| Entrades totals del cens | 80.554 entrades | 68.024 entrades | 12.530 menys |
| Locals actius | 61.558 locals | 61.875 locals | 317 més |
Les entrades totals baixen en 12.530 perquè els locals sense activitat es compten d’una altra manera, però els locals actius pugen en 317. Comparat sobre entrades, tot sembla caure un 15 % i cap categoria destaca; comparat sobre actius, apareix qui puja i qui baixa.
Els 6.149 baixos buits de la ciutat queden fora d’aquest recompte, que és només d’activitat registrada. També en queden fora els 2.159 llocs dels mercats municipals, que el cens compta a part.
Què no explica el cens
El cens registra la fitxa vigent de cada local, no el motiu del canvi. Un magatzem nou pot ser una botiga reconvertida o un baix que ja estava buit i ara té ús; el registre no ho distingeix.
Tampoc mesura mida ni facturació: les 918 oficines de finances que queden i les 273 floristeries compten cada local com una unitat. On sí que és precís és en el recompte de portes obertes per tipus, i el moviment es repeteix en categories independents: 800 baixes de botiga contra 1.609 altes de magatzem i taller, i 486 gimnasos on abans n’hi havia 292. També hi encaixa la caiguda de 1.169 restaurants de la ciutat.
Preguntes freqüents sobre el comerç de carrer de Barcelona
Quina activitat comercial ha crescut més a Barcelona?
Les activitats industrials a peu de carrer, que passen de 712 locals a 1.344, i l’emmagatzematge, de 1.442 a 2.419. Sumats són 1.609 baixos més dedicats a taller o magatzem en comptes de botiga oberta al públic.
Quina activitat comercial ha caigut més a Barcelona?
Els locutoris, de 157 locals a 91. En volum, la caiguda més gran és la de finances i assegurances, que perd 324 oficines i passa de 1.242 a 918, la xifra que millor descriu el tancament de sucursals bancàries a peu de carrer.
Quants gimnasos hi ha a Barcelona?
486 locals censats com a gimnàs o fitnes, davant dels 292 de la revisió anterior. Els centres d’estètica passen de 1.499 a 1.880 i els forns de pa, pastisseria i làctics de 1.562 a 1.804.
Quantes oficines bancàries ha perdut Barcelona?
324 locals de finances i assegurances, que passen de 1.242 a 918 al cens comercial. És la categoria amb més baixes en nombre absolut de tot el comerç de carrer de la ciutat, per davant de les sabateries.
Es poden comparar les dues revisions del cens comercial?
Sobre locals actius, sí. Les entrades totals del cens baixen de 80.554 a 68.024 perquè els locals sense activitat es compten d’una altra manera, però els locals actius es mantenen: 61.558 abans i 61.875 ara.
Mil sis-cents nou baixos nous de magatzem i taller contra vuit-cents de botiga tancada.