Barcelona tenia 453 locals de llibres, diaris i revistes i ara en té 387. En el mateix període el nombre total de locals actius de la ciutat va pujar lleugerament, de 61.558 a 61.875.
El cens comercial de planta baixa és l’inventari que l’Ajuntament de Barcelona fa de tots els locals a peu de carrer, amb l’activitat de cadascun. La categoria «Llibres, diaris i revistes» n’agrupa 387.
Quants locals de llibres i premsa té Barcelona? El cens comercial en compta 387, tots amb activitat, davant dels 453 del 2019: un 14,6 % menys. La caiguda no és de context, perquè el total de locals actius de la ciutat es va mantenir en 61.875. La Dreta de l’Eixample n’acumula 36 i la Vila de Gràcia 31.
Per què la caiguda no és un efecte del cens
El cens comercial ha canviat de mida entre les dues revisions comparades: de 80.554 entrades a 68.024, un 15,6 % menys. Aquesta diferència no està als negocis oberts sinó als locals sense activitat, que es compten d’una altra manera.
| Indicador del cens | Revisió anterior | Revisió vigent |
|---|---|---|
| Entrades totals al cens | 80.554 entrades | 68.024 entrades |
| Locals actius | 61.558 locals | 61.875 locals |
| Llibres, diaris i revistes | 453 locals | 387 locals |
| Quota sobre els locals actius | 0,736 % | 0,625 % |
La base correcta són els locals actius, que pugen un 0,5 %. Sobre aquesta base, els de llibres i premsa cauen del 0,736 % al 0,625 % del comerç obert, un 15,1 % de pes relatiu. Comparant les entrades totals, el −15,6 % general s’assemblaria al −14,6 % dels llibres i semblaria que no passa res.
Quants en queden a cada districte
Cap dels deu districtes n’ha guanyat des del 2019. La pèrdua va del 2 % de Ciutat Vella al 26 % de les Corts.
| Districte | Abans | Avui | Variació |
|---|---|---|---|
| Eixample | 135 locals | 113 locals | −22 locals |
| Sant Martí | 42 locals | 32 locals | −10 locals |
| Sant Andreu | 28 locals | 21 locals | −7 locals |
| Gràcia | 62 locals | 56 locals | −6 locals |
| Sants-Montjuïc | 35 locals | 29 locals | −6 locals |
| Sarrià-Sant Gervasi | 37 locals | 31 locals | −6 locals |
| les Corts | 19 locals | 14 locals | −5 locals |
| Horta-Guinardó | 26 locals | 24 locals | −2 locals |
| Ciutat Vella | 48 locals | 47 locals | −1 local |
| Nou Barris | 21 locals | 20 locals | −1 local |
L’Eixample perd 22 locals, un terç de tota la caiguda de la ciutat, però parteix de 135 i encara n’hi queden 113. En proporció, els que més pateixen són les Corts, que passa de 19 a 14, i Sant Andreu, de 28 a 21.
Ciutat Vella i Nou Barris perden un local cadascun, però per motius oposats: Ciutat Vella en tenia 48 i Nou Barris, 21.
On es concentren els que queden
Sis barris apleguen 146 dels 387 locals, el 37,7 % del total.
| Barri | Locals de llibres i premsa | Districte |
|---|---|---|
| la Dreta de l’Eixample | 36 locals | Eixample |
| la Vila de Gràcia | 31 locals | Gràcia |
| l’Antiga Esquerra de l’Eixample | 22 locals | Eixample |
| el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova | 20 locals | Gràcia |
| el Raval | 19 locals | Ciutat Vella |
| la Nova Esquerra de l’Eixample | 18 locals | Eixample |
Tres dels sis són de l’Eixample i dos de Gràcia. És el mateix eix que concentra els locals de música i els teatres de la ciutat. La paradoxa és de districte: Gràcia hi posa 51 locals entre els seus dos barris de la taula i, en canvi, només té dos centres cívics per a 126.830 veïns.
Els 387 locals estan tots actius: cap consta sense activitat al cens, a diferència del 9,0 % de baixos buits del conjunt de la ciutat.
Què separa el cens i què no
La categoria «Llibres, diaris i revistes» no distingeix la llibreria del quiosc, ni la mida: els 66 locals perduts poden ser d’un tipus, de l’altre o de tots dos, i una llibreria de dues plantes compta igual que un quiosc de tres metres quadrats.
| Què mesura el cens | Xifra |
|---|---|
| Locals de llibres, diaris i revistes | 387 locals |
| Quota sobre els 61.875 locals actius | 0,625 % |
| Locals sense activitat d’aquesta categoria | 0 locals |
| Variació respecte de la revisió anterior | −66 locals |
Els 387 representen una proporció menor que la dels 449 restaurants amb menú del dia de la ciutat. El que el cens sí que mesura amb precisió és quants punts de venda de paper queden a peu de carrer: 453 abans, 387 ara, i cap districte que n’hagi guanyat.
Preguntes freqüents sobre les llibreries de Barcelona
Quants locals de llibres i premsa hi ha a Barcelona?
387 al cens comercial de planta baixa, tots amb activitat. El 2019 n’eren 453, de manera que la xifra ha baixat un 14,6 % mentre el total de locals actius de la ciutat es mantenia.
Quin districte de Barcelona té més llibreries i quioscos?
L’Eixample, amb 113 locals, seguit de Gràcia amb 56 i de Ciutat Vella amb 47. Les Corts n’és el que menys en té, amb catorze, per davant de Nou Barris amb vint i Sant Andreu amb vint-i-un.
Quin districte n’ha perdut més?
L’Eixample en nombre absolut, amb 22 locals menys des del 2019. En proporció, les Corts, que ha passat de 19 a 14, un 26 % menys, i Sant Andreu, de 28 a 21, un 25 % menys. Cap districte n’ha guanyat.
Quin barri concentra més locals de llibres?
La Dreta de l’Eixample, amb 36, seguida de la Vila de Gràcia amb 31 i de l’Antiga Esquerra de l’Eixample amb 22. El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova n’hi posa 20 i el Raval, 19.
El cens separa les llibreries dels quioscos de premsa?
No. La categoria del cens comercial és «Llibres, diaris i revistes» i inclou totes dues coses en una sola entrada, de manera que la caiguda de 66 locals no es pot repartir entre llibreries i punts de venda de premsa.
Seixanta-sis locals menys de paper mentre el comerç obert de la ciutat es mantenia igual.