Sis empreses de la Plana de Vic fan tota la llonganissa de Vic emparada per la IGP. A la barra d’un esmorzar de forquilla, cap carta ho diu.
L’esmorzar de forquilla és l’àpat fort de mig matí que es fa amb coberts: plat calent, embotit, pa i beguda. És el primer dels formats que ordenen la taula a Barcelona. Neix de les jornades que comencen de matinada, i per això és un format d’entre setmana.
Què és un esmorzar de forquilla i què s’hi menja? És l’àpat de mig matí que es menja amb coberts, entre les nou i les onze, amb plat calent, embotit i pa. Dos dels seus ingredients tenen indicació geogràfica pròpia: la IGP Pa de Pagès Català, amb 74 fleques inscrites, i la IGP Llonganissa de Vic, amb només sis empreses.
Quins segells poden aparèixer a la taula el 2023
El Departament d’Agricultura publica la fitxa de cada indicació amb el nombre d’elaboradors inscrits i la producció any per any. Posades una al costat de l’altra, les dues que toquen aquest àpat expliquen dues realitats molt diferents.
| Indicació | Producció 2023 | Elaboradors inscrits |
|---|---|---|
| IGP Pa de Pagès Català | 929 tones | 74 fleques |
| IGP Llonganissa de Vic | 223 tones | 6 empreses |
Segons les fitxes que publica el Departament d’Agricultura, el pa es fa a moltes mans i la llonganissa a molt poques. Aquesta diferència és el que explica que trobar pa de pagès amb segell sigui fàcil —el Consell Regulador declara més de 352 punts de venda arreu de Catalunya— i que la llonganissa de Vic emparada sigui molt més escassa del que suggereix el nom, que s’utilitza col·loquialment per a qualsevol llonganissa curada.
Per què el pa de pagès sí que es pot fer a Barcelona
La IGP Pa de Pagès Català funciona diferent de les denominacions lligades a un territori de conreu. No exigeix que la fleca sigui en una comarca concreta: el que regula és el procés i el producte final, de manera que les 74 fleques inscrites estan repartides per tot Catalunya.
El producte consta al registre comunitari des del Reglament (UE) 140/2013, i el seu reglament es va modificar per última vegada amb l’ORDRE ACC/91/2024, de 29 d’abril. La producció ha anat amunt: 608 tones el 2012, 929 el 2023.
Què fa que una llonganissa sigui de Vic
La llonganissa sí que té frontera geogràfica. La IGP obliga que l’elaboració es faci en empreses ubicades als municipis de la Plana de Vic i inscrites al Consell Regulador. Són sis.
El reglament que aprova la Generalitat també en fixa les característiques: forma cilíndrica, diàmetre d’entre 35 i 90 mil·límetres, pes d’entre 300 i 2.500 grams, cansalada a daus i pebre negre en gra visibles al tall, i un color exterior blanquinós que ve de la flora externa que s’hi desenvolupa durant la maduració. El producte consta al registre comunitari des del Reglament (CE) 2601/2001, i el seu reglament es va modificar per última vegada amb l’Ordre ARP/150/2025, de 10 de setembre. La producció emparada ha passat de 121 tones el 2008 a 223 el 2023, amb un màxim de 292 el 2022.
| Collita | Producció IGP Llonganissa de Vic |
|---|---|
| Any 2008 | 121 tones |
| Any 2015 | 179 tones |
| Any 2019 | 194 tones |
| Any 2022 | 292 tones |
| Any 2023 | 223 tones |
Com es comprova a la barra
Els dos segells funcionen igual: etiqueta amb el nom complet de la indicació i el logotip. A la llonganissa hi ha de figurar «Llonganissa de Vic. Indicació Geogràfica Protegida».
Qui certifica no és el mateix Consell Regulador sinó una entitat externa, i aquí les dues indicacions es reparteixen: la llonganissa la controla Instituto Comunitario de Certificación SL, mentre que la IGP Calçot de Valls i la DOP Arròs del Delta de l’Ebre les porta OCA Instituto de Certificación SLU.
El pa i l’embotit d’un esmorzar de forquilla es compren al mateix lloc que la resta del quotidià: els 43 mercats municipals de la ciutat, amb 1.658 parades d’alimentació diària. I es menja en algun dels 4.273 bars del cens comercial, no als 4.430 restaurants.
Aquest és el punt que separa aquest àpat del de la fleca. Les 857 fleques amb servei de degustació de Barcelona serveixen entrepà i brioixeria per seure, però l’esmorzar de forquilla demana plat calent i cuina, i per això el seu format de referència segueix sent la barra.
Preguntes freqüents sobre l’esmorzar de forquilla
Què és un esmorzar de forquilla?
L’àpat fort de mig matí que es fa amb coberts i no amb la mà: plat calent, embotit, pa i beguda. Es menja entre les 9 i les 11, i hi solen coincidir dues indicacions geogràfiques, la IGP Pa de Pagès Català i la IGP Llonganissa de Vic.
Quantes fleques fan pa de pagès amb IGP?
74 fleques elaboradores inscrites al Consell Regulador, amb el pa disponible en més de 352 punts de venda arreu de Catalunya, segons les dades que publica el Departament d’Agricultura amb data d’actualització del 26 de novembre de 2024.
Quantes empreses fan llonganissa de Vic amb IGP?
Només sis, totes inscrites al Consell Regulador de la IGP i ubicades a municipis de la Plana de Vic. El 2023 en van produir 223 tones. La certificació la fa Instituto Comunitario de Certificación SL, no el mateix Consell.
Com es reconeix una llonganissa de Vic emparada per la IGP?
Per l’etiqueta, que ha de portar el nom «Llonganissa de Vic. Indicació Geogràfica Protegida» i el logotip. El producte és cilíndric, de 35 a 90 mil·límetres de diàmetre i entre 300 i 2.500 grams, amb la cansalada a daus i el pebre negre en gra visibles al tall.
El pa de pagès amb IGP es fa a Barcelona?
Sí. La IGP Pa de Pagès Català no restringeix l’elaboració a una comarca concreta com fan altres denominacions: el que regula és el procés i el producte. Per això les 74 fleques inscrites estan repartides per tot Catalunya, Barcelona inclosa.
Sis empreses per a tota la llonganissa de Vic emparada expliquen per què el nom es fa servir molt més del que el segell permet.