La paraula «tapa» tapa tres coses que no s’assemblen gens i que no es paguen igual. Al carrer de Blai un pintxo va d’1 a 2 euros la unitat i es menja de peu; a Tapas 24, al carrer de la Diputació 269, el cobert surt de 15 a 25 euros; i al Bar Cañete, al carrer de la Unió 17, de 35 a 50 euros. El filtre útil, doncs, no és quin bar és millor sinó a quina hora obre la cuina, si accepta taula i què pensaves gastar-hi. La Cova Fumada tanca quan s’acaba el gènere, abans de les 14.00, i el Mont Bar vol reserva de 2 a 3 setmanes abans.
On es mengen les millors tapes de Barcelona? Per als clàssics, La Cova Fumada amb la bomba, El Xampanyet amb l’anxova i el seu cava, i el Bar La Plata amb el peixet fregit, tots tres sense reserva. Per tècnica, Tapas 24 de 15 a 25 euros i el Bar Cañete de 35 a 50 euros. El vermut de barri és a Sant Antoni i a Gràcia.
Els tres nivells de tapa i què costa cada un
El pintxo de barra del carrer de Blai va d’1 a 2 euros la unitat i es paga per peça. La tapa d’autor de Tapas 24 es mou de 15 a 25 euros per persona, ja preu de dinar sencer. I la del Bar Cañete puja a 35 a 50 euros, dins del territori del restaurant.
El primer nivell es menja dret i el compte el decideixes tu; el segon porta cuina de tècnica al darrere; el tercer, producte car. La decisió, per tant, és de format abans que de qualitat: el primer serveix per fer parada, el segon per dinar i el tercer per celebrar. Si el que busques és el pintxo com a model propi, amb la seva barra i el seu horari, ho explica on menjar pintxos a Barcelona.
A quina hora obre cada clàssic i què s’hi demana
La Cova Fumada (carrer del Baluard 56, la Barceloneta) fa la bomba, una esfera de patata farcida de carn, fregida i amb salsa picant i allioli, i també calamars i pop. No té rètol al carrer, no accepta reserva i tanca quan s’acaba el gènere, abans de les 14.00: arribar-hi abans de les 12.30 és el que assegura trobar-ho tot.
El Xampanyet (carrer de Montcada 22, el Born) obre de 12.00 a 15.30 i de 19.00 a 23.00, amb barra estreta i rajola antiga. S’hi demanen les anxoves del Cantàbric i el cava de la casa, que serveixen en porrons petits. Per ordre d’arribada, i molt millor a l’hora d’obrir que a mitja tarda.
Bar La Plata (carrer de la Mercè 28, el Gòtic) fa quatre tapes des del 1945 i prou: peixet fregit, amanida de tomàquet amb ceba i anxoves arbequines, montadito d’anxova i botifarra. Migdia o franja de vermut, abans de les 14.00.
Quimet & Quimet (carrer del Poeta Cabanyes 25, el Poble-sec) només obre al migdia, de 12.00 a 16.00 i de dimarts a dissabte, i tanca l’agost. No hi ha taules: es menja de peu entre prestatges. El montadito de salmó fumat amb iogurt i tòfona negra és el de sempre, i els d’anxova amb piparra i de ventresca hi van al costat. A Bodega Quimet (carrer de Vic 23), del 1954 i sense cap relació amb l’anterior tot i el nom, hi ha vermut de barril, conserves, braves i entrepans de barri a Gràcia.
Quines demanen taula i quanta espera hi ha sense reserva
Cal Pep (plaça de les Olles 8, el Born) treballa cuina de mercat a la barra amb el que hi ha aquell dia: cloïsses, gambes a la planxa, botifarres, calamarsets. El menjador del darrere es reserva; la barra, no, i l’espera a hora punta va de 15 a 30 minuts. Bar del Pla (carrer de Montcada 2) té carta més llarga —rabo de bou, carpaccio, croquetes— i reserva recomanada per sopar.
A l’Eixample, la Cerveseria Catalana (carrer de Mallorca 236) mou molt de volum amb montaditos a la barra i espera de 20 a 30 minuts sense reserva a hora punta; l’execució és constant, no creativa. Bar Mut (carrer de Pau Claris 192) és una taverna dels anys trenta reconvertida, amb pernil ibèric tallat a ganivet i ous fregits amb gambes vermelles; reserva per sopar i barra lliure.
Les cases sense reserva s’omplen de 21.00 a 22.30, i aquest és el tram que convé evitar si vas amb gent que no fa cua. Quin bar obre el dia que tu pots ho reparteix quins restaurants obren diumenge i dilluns.
Les cases amb tècnica i el que hi pagues
Tapas 24 (carrer de la Diputació 269) és el projecte de tapes de Carles Abellán, format a El Bulli: el bikini de pernil ibèric i tòfona negra, la McFoie burger i les croquetes de pernil. Obre tots els dies, de 15 a 25 euros, barra sense reserva i menjador amb.
Mont Bar (carrer del Parlament 41, Sant Antoni) té estrella Michelin en format de bar de barri, amb tamborets i bikini de foie, tàrtar de tonyina i croquetes de nivell de restaurant. La cancel·lació amb menys de 72 hores es cobra sencera, així que la reserva de 2 a 3 setmanes abans no és un tràmit menor. Bar Cañete (carrer de la Unió 17, el Raval) fa croquetes de bogavant, caneló de pularda i cap i pota per 35 a 50 euros, amb menjador reservat i les millors hores a les 13.00 o a les 20.00.
Al Born, Ten’s (carrer del Rec 79) és el format petit de Jordi Cruz, amb arròs de cranc i bocins de precisió, i Fishølogy treballa xarcuteria marina: curats, fumats i fermentats de peix. Els dos van amb reserva. Les millors croquetes de la ciutat tenen circuit propi.
| Casa | Barri | Què demanar | Reserva |
|---|---|---|---|
| La Cova Fumada | la Barceloneta | La bomba | No, i tanca abans de les 14.00 |
| El Xampanyet | el Born | Anxova i el cava de la casa | No, per ordre d’arribada |
| Bar La Plata | el Gòtic | Peixet fregit | No |
| Quimet & Quimet | el Poble-sec | Montadito de salmó amb tòfona | No, i només migdia |
| Cal Pep | el Born | Cuina de mercat del dia | Menjador sí, barra no |
| Cerveseria Catalana | l’Eixample | Montaditos de barra | No, espera de 20 a 30 minuts |
| Tapas 24 | l’Eixample | El bikini de tòfona | Menjador sí, barra no |
| Bar Cañete | el Raval | Croquetes de bogavant | Sí, per al menjador |
| Mont Bar | Sant Antoni | Bikini de foie | Sí, de 2 a 3 setmanes abans |
On es fa el vermut a cada barri
El vermut arrenca entre les 12.00 i les 13.00 i s’allarga passades les 15.00: no és la prèvia de res, és el pla. Sant Antoni té l’escena més activa, amb el Bar Calders, el Bar Seco i la Bodega Sepúlveda al voltant del mercat, vermut de barril, olives, seitons i patates.
A Gràcia manen les bodegues de sempre —La Pepita, El Ciclista, Bar Electricitat—, amb sifó i clientela del barri, i la plaça del Sol i la plaça de la Vila de Gràcia com a extensió natural. Al Poble-sec, el carrer de Blai fa pintxos a l’estil basc d’1 a 2 euros la unitat, que és consum itinerant i no pas taula. I al Born i al Gòtic el vermut és de bodega antiga: El Xampanyet, La Vinya del Senyor davant de Santa Maria del Mar i el Bar Marsella amb la seva absenta.
Per als horaris i els preus del vermut com a ritual, hi ha el vermut de Barcelona, i el teixit del Poble-sec explica per què el carrer de Blai funciona com funciona.
Les tapes que fixen l’estàndard de la ciutat
Les braves de referència són les del Bar El Tomàs (carrer de Marià Cubí 149, Sant Gervasi): tall a mà, doble fregida i allioli amb oli de pebrot. Senyor Vermut, a l’Eixample, en fa una versió amb salsa d’espècies, i Maraña, a la Rambla de Catalunya, la treballa amb patata confitada. El circuit sencer és a les patates braves de Barcelona.
La truita de patates té a Flash Flash (carrer de la Granada del Penedès 25) més de 50 varietats des dels anys setanta en un local de disseny pop; el Bar El Pollo, al Raval, la fa gairebé líquida al centre, i Mantequerías Pirenaicas caramel·litza la ceba a poc a poc. En croquetes, les de bogavant del Cañete i les de pernil de Tapas 24 són les dues referències, i les de bacallà amb romesco són l’estàndard català. La bomba, només a La Cova Fumada.
Què pot no agradar-te de cada nivell
Els clàssics no reserven, es menja de peu o en barra estreta i el soroll va amb el lloc: qui vol taula i conversa tranquil·la no hi encaixa. Quimet & Quimet no té ni taules ni agost. El Cañete i el Mont Bar cobren de restaurant —35 a 50 euros el primer— i demanen setmanes d’antelació, cosa que els treu de qualsevol pla improvisat.
La Cerveseria Catalana és sòlida i cèntrica, però ni és creativa ni s’escapa de l’espera de 20 a 30 minuts. I els caps de setmana de vermut omplen les places de Gràcia i de Sant Antoni fins a mitja tarda. Si el pressupost manda, el menú del dia i les terrasses barates resolen el migdia; si el que vols és la barra del matí, els esmorzars de forquilla es mengen amb coberts de 9.00 a 11.00. La proporció de barra per barris de l’Eixample la té les tapes a l’Eixample.
Preguntes freqüents sobre les tapes de Barcelona
Quina casa fa la bomba de la Barceloneta?
La Cova Fumada, al carrer del Baluard 56. No accepta reserva i tanca quan s’acaba el gènere, abans de les 14.00, de manera que hi convé arribar abans de les 12.30. La bomba és una esfera de patata farcida de carn, fregida i servida amb salsa picant i allioli.
Quines cases de tapes van sense reserva i quines la demanen?
Els clàssics van per ordre d’arribada: La Cova Fumada, El Xampanyet i el Bar La Plata. A Cal Pep la barra no es reserva i el menjador sí, amb una espera de 15 a 30 minuts a hora punta. El Bar Cañete demana taula per al menjador i el Mont Bar, de 2 a 3 setmanes abans.
Quant costa una ronda de tapes segons la casa?
Un pintxo del carrer de Blai va d’1 a 2 euros la unitat, el cobert de Tapas 24 de 15 a 25 euros i el del Bar Cañete de 35 a 50 euros. El vermut de barri de Sant Antoni o de Gràcia es queda entre el primer nivell i el segon.
A quina hora es fa el vermut i a quina obre la cuina?
El vermut arrenca entre les 12.00 i les 13.00 i s’allarga passades les 15.00. Les cuines de tapes obren de 13.00 a 15.30 i a partir de les 20.00, i les cases sense reserva s’omplen de 21.00 a 22.30.
Com encaixen aquestes barres en un dia sencer, amb l’hora límit de cada una, és a un dia menjant a Barcelona.
On són les braves que fixen l’estàndard de la ciutat?
Al Bar El Tomàs, al carrer de Marià Cubí 149 de Sant Gervasi, amb tall a mà, doble fregida i allioli amb oli de pebrot. Senyor Vermut en fa una versió amb salsa d’espècies i Maraña, a la Rambla de Catalunya, la treballa amb patata confitada.
Per als clàssics s’hi va abans de les 14.00 i sense reserva; per a la tècnica, reserva i de 35 a 50 euros.