La paraula «tapa» tapa tres coses que no s’assemblen gens i que no es paguen igual. Al carrer de Blai un pintxo va d’1 a 2 euros la unitat i es menja de peu; a Tapas 24, al carrer de la Diputació 269, el cobert surt de 15 a 25 euros; i al Bar Cañete, al carrer de la Unió 17, de 35 a 50 euros. El filtre útil, doncs, no és quin bar és millor sinó a quina hora obre la cuina, si accepta taula i què pensaves gastar-hi. La Cova Fumada tanca quan s’acaba el gènere, abans de les 14.00, i el Mont Bar vol reserva de 2 a 3 setmanes abans.
On es mengen les millors tapes de Barcelona? Per als clàssics, La Cova Fumada amb la bomba, El Xampanyet amb l’anxova i el seu cava, i el Bar La Plata amb el peixet fregit, tots tres sense reserva. Per tècnica, Tapas 24 de 15 a 25 euros i el Bar Cañete de 35 a 50 euros. El vermut de barri és a Sant Antoni i a Gràcia.
Els tres nivells de tapa i què costa cada un
El pintxo de barra del carrer de Blai va d’1 a 2 euros la unitat i es paga per peça. La tapa d’autor de Tapas 24 es mou de 15 a 25 euros per persona, ja preu de dinar sencer. I la del Bar Cañete puja a 35 a 50 euros, dins del territori del restaurant.
El primer nivell es menja dret i el compte el decideixes tu; el segon porta cuina de tècnica al darrere; el tercer, producte car. La decisió, per tant, és de format abans que de qualitat: el primer serveix per fer parada, el segon per dinar i el tercer per celebrar. Si el que busques és el pintxo com a model propi, amb la seva barra i el seu horari, ho explica on menjar pintxos a Barcelona.
A quina hora obre cada clàssic i què s’hi demana
La Cova Fumada (carrer del Baluard 56, la Barceloneta) fa la bomba, una esfera de patata farcida de carn, fregida i amb salsa picant i allioli, i també calamars i pop. No té rètol al carrer, no accepta reserva i tanca quan s’acaba el gènere, abans de les 14.00: arribar-hi abans de les 12.30 és el que assegura trobar-ho tot.
El Xampanyet (carrer de Montcada 22, el Born) obre de 12.00 a 15.30 i de 19.00 a 23.00, amb barra estreta i rajola antiga. S’hi demanen les anxoves del Cantàbric i el cava de la casa, que serveixen en porrons petits. Per ordre d’arribada, i molt millor a l’hora d’obrir que a mitja tarda.
Bar La Plata (carrer de la Mercè 28, el Gòtic) fa quatre tapes des del 1945 i prou: peixet fregit, amanida de tomàquet amb ceba i anxoves arbequines, montadito d’anxova i botifarra. Migdia o franja de vermut, abans de les 14.00.
Quimet & Quimet (carrer del Poeta Cabanyes 25, el Poble-sec) només obre al migdia, de 12.00 a 16.00 i de dimarts a dissabte, i tanca l’agost. No hi ha taules: es menja de peu entre prestatges. El montadito de salmó fumat amb iogurt i tòfona negra és el de sempre, i els d’anxova amb piparra i de ventresca hi van al costat. A Bodega Quimet (carrer de Vic 23), del 1954 i sense cap relació amb l’anterior tot i el nom, hi ha vermut de barril, conserves, braves i entrepans de barri a Gràcia.
Quines demanen taula i quanta espera hi ha sense reserva
Cal Pep (plaça de les Olles 8, el Born) treballa cuina de mercat a la barra amb el que hi ha aquell dia: cloïsses, gambes a la planxa, botifarres, calamarsets. El menjador del darrere es reserva; la barra, no, i l’espera a hora punta va de 15 a 30 minuts. Bar del Pla (carrer de Montcada 2) té carta més llarga —rabo de bou, carpaccio, croquetes— i reserva recomanada per sopar.
A l’Eixample, la Cerveseria Catalana (carrer de Mallorca 236) mou molt de volum amb montaditos a la barra i espera de 20 a 30 minuts sense reserva a hora punta; l’execució és constant, no creativa. Bar Mut (carrer de Pau Claris 192) és una taverna dels anys trenta reconvertida, amb pernil ibèric tallat a ganivet i ous fregits amb gambes vermelles; reserva per sopar i barra lliure.
Les cases sense reserva s’omplen de 21.00 a 22.30, i aquest és el tram que convé evitar si vas amb gent que no fa cua. Quin bar obre el dia que tu pots ho reparteix quins restaurants obren diumenge i dilluns.
Les cases amb tècnica i el que hi pagues
Tapas 24 (carrer de la Diputació 269) és el projecte de tapes de Carles Abellán, format a El Bulli: el bikini de pernil ibèric i tòfona negra, la McFoie burger i les croquetes de pernil. Obre tots els dies, de 15 a 25 euros, barra sense reserva i menjador amb.
Mont Bar (carrer del Parlament 41, Sant Antoni) té estrella Michelin en format de bar de barri, amb tamborets i bikini de foie, tàrtar de tonyina i croquetes de nivell de restaurant. La cancel·lació amb menys de 72 hores es cobra sencera, així que la reserva de 2 a 3 setmanes abans no és un tràmit menor. Bar Cañete (carrer de la Unió 17, el Raval) fa croquetes de bogavant, caneló de pularda i cap i pota per 35 a 50 euros, amb menjador reservat i les millors hores a les 13.00 o a les 20.00.
Al Born, Ten’s (carrer del Rec 79) és el format petit de Jordi Cruz, amb arròs de cranc i bocins de precisió, i Fishølogy treballa xarcuteria marina: curats, fumats i fermentats de peix. Els dos van amb reserva. Les millors croquetes de la ciutat tenen circuit propi.
| Casa | Barri | Què demanar | Reserva |
|---|---|---|---|
| La Cova Fumada | la Barceloneta | La bomba | No, i tanca abans de les 14.00 |
| El Xampanyet | el Born | Anxova i el cava de la casa | No, per ordre d’arribada |
| Bar La Plata | el Gòtic | Peixet fregit | No |
| Quimet & Quimet | el Poble-sec | Montadito de salmó amb tòfona | No, i només migdia |
| Cal Pep | el Born | Cuina de mercat del dia | Menjador sí, barra no |
| Cerveseria Catalana | l’Eixample | Montaditos de barra | No, espera de 20 a 30 minuts |
| Tapas 24 | l’Eixample | El bikini de tòfona | Menjador sí, barra no |
| Bar Cañete | el Raval | Croquetes de bogavant | Sí, per al menjador |
| Mont Bar | Sant Antoni | Bikini de foie | Sí, de 2 a 3 setmanes abans |
On es fa el vermut a cada barri
El vermut arrenca entre les 12.00 i les 13.00 i s’allarga passades les 15.00: no és la prèvia de res, és el pla. Sant Antoni té l’escena més activa, amb el Bar Calders, el Bar Seco i la Bodega Sepúlveda al voltant del mercat, vermut de barril, olives, seitons i patates.
A Gràcia manen les bodegues de sempre —La Pepita, El Ciclista, Bar Electricitat—, amb sifó i clientela del barri, i la plaça del Sol i la plaça de la Vila de Gràcia com a extensió natural. Al Poble-sec, el carrer de Blai fa pintxos a l’estil basc d’1 a 2 euros la unitat, que és consum itinerant i no pas taula. I al Born i al Gòtic el vermut és de bodega antiga: El Xampanyet, La Vinya del Senyor davant de Santa Maria del Mar i el Bar Marsella amb la seva absenta.
Per als horaris i els preus del vermut com a ritual, hi ha el vermut de Barcelona, i el teixit del Poble-sec explica per què el carrer de Blai funciona com funciona. Del 9 al 15 de novembre, la Foodie Black Week Barcelona hi afegeix ofertes de canya i tapa des de 5 euros.
Les tapes que fixen l’estàndard de la ciutat
Les braves de referència són les del Bar El Tomàs (carrer de Marià Cubí 149, Sant Gervasi): tall a mà, doble fregida i allioli amb oli de pebrot. Senyor Vermut, a l’Eixample, en fa una versió amb salsa d’espècies, i Maraña, a la Rambla de Catalunya, la treballa amb patata confitada. El circuit sencer és a les patates braves de Barcelona.
La truita de patates té a Flash Flash (carrer de la Granada del Penedès 25) més de 50 varietats des dels anys setanta en un local de disseny pop; el Bar El Pollo, al Raval, la fa gairebé líquida al centre, i Mantequerías Pirenaicas caramel·litza la ceba a poc a poc. En croquetes, les de bogavant del Cañete i les de pernil de Tapas 24 són les dues referències, i les de bacallà amb romesco són l’estàndard català. La bomba, només a La Cova Fumada.
Què pot no agradar-te de cada nivell
Els clàssics no reserven, es menja de peu o en barra estreta i el soroll va amb el lloc: qui vol taula i conversa tranquil·la no hi encaixa. Quimet & Quimet no té ni taules ni agost. El Cañete i el Mont Bar cobren de restaurant —35 a 50 euros el primer— i demanen setmanes d’antelació, cosa que els treu de qualsevol pla improvisat.
La Cerveseria Catalana és sòlida i cèntrica, però ni és creativa ni s’escapa de l’espera de 20 a 30 minuts. I els caps de setmana de vermut omplen les places de Gràcia i de Sant Antoni fins a mitja tarda. Si el pressupost manda, el menú del dia i les terrasses barates resolen el migdia; si el que vols és la barra del matí, els esmorzars de forquilla es mengen amb coberts de 9.00 a 11.00. La proporció de barra per barris de l’Eixample la té les tapes a l’Eixample.
Preguntes freqüents sobre les tapes de Barcelona
Quina casa fa la bomba de la Barceloneta?
La Cova Fumada, al carrer del Baluard 56. No accepta reserva i tanca quan s’acaba el gènere, abans de les 14.00, de manera que hi convé arribar abans de les 12.30. La bomba és una esfera de patata farcida de carn, fregida i servida amb salsa picant i allioli.
Quines cases de tapes van sense reserva i quines la demanen?
Els clàssics van per ordre d’arribada: La Cova Fumada, El Xampanyet i el Bar La Plata. A Cal Pep la barra no es reserva i el menjador sí, amb una espera de 15 a 30 minuts a hora punta. El Bar Cañete demana taula per al menjador i el Mont Bar, de 2 a 3 setmanes abans.
Quant costa una ronda de tapes segons la casa?
Un pintxo del carrer de Blai va d’1 a 2 euros la unitat, el cobert de Tapas 24 de 15 a 25 euros i el del Bar Cañete de 35 a 50 euros. El vermut de barri de Sant Antoni o de Gràcia es queda entre el primer nivell i el segon.
A quina hora es fa el vermut i a quina obre la cuina?
El vermut arrenca entre les 12.00 i les 13.00 i s’allarga passades les 15.00. Les cuines de tapes obren de 13.00 a 15.30 i a partir de les 20.00, i les cases sense reserva s’omplen de 21.00 a 22.30.
Com encaixen aquestes barres en un dia sencer, amb l’hora límit de cada una, és a un dia menjant a Barcelona.
On són les braves que fixen l’estàndard de la ciutat?
Al Bar El Tomàs, al carrer de Marià Cubí 149 de Sant Gervasi, amb tall a mà, doble fregida i allioli amb oli de pebrot. Senyor Vermut en fa una versió amb salsa d’espècies i Maraña, a la Rambla de Catalunya, la treballa amb patata confitada.
Per als clàssics s’hi va abans de les 14.00 i sense reserva; per a la tècnica, reserva i de 35 a 50 euros.